Cotxes, bicicletes i vianants (gar_186)

D’un temps ençà, a la Garriga, hi ha una certa “moguda” viària, la qual sóc incapaç de valorar si és o no necessària. Possiblement els tècnics dels diferents organismes que hi intervenen tenen les seves raons i molt clar el que s’ha de fer per millorar la nostra qualitat de vida, amb una petita diferència, que és que ells no hi han de viure.
El que no tinc tan clar és si el veïnatge comparteix aquesta mateixa claredat, i no em refereixo només al tema de la mobilitat, sinó que també n’hi ha d’altres (estació, planta de biomassa, CAP, Asil Hospital, per exemple). La única manera de conèixer la voluntat d’un poble és convocar una consulta popular vinculant en aquells temes que són de gran transcendència per a la comunitat i que afecten la seva qualitat de vida. Les urnes només donen legitimitat i dret a les persones legalment elegides per gestionar i tramitar els recursos del poble, però mai per posar o imposar mesures de dubtosa necessitat. Ara i aquí, però, no vull entrar en aquest terreny, ja que el tema central d’aquesta reflexió és la que encapçala el titular.
Penso que tothom té dret d’anar amb el mitjà que cregui més convenient: a peu, amb bicicleta o en cotxe. I que cadascú tingui, també, el seu espai per desplaçar-se. Ningú no té dret a envair l’espai d’altri. Ara bé, això s’ha de fer amb seny, sensatesa, prudència i reflexió, sense lesionar i atemptar l’interès dels altres. No pot ser eliminar espais d’aparcament de cotxes per fer-hi passar el carril bici sense abans tenir resolt, adequadament, l’hàbitat del vehicle; o convertir un mateix espai alhora com a vorera i carril bici; o bé fer passar el carril tocant a la carretera amb el perill que comporta sobretot per la mainada, que en un tres i no res pot caure al mig de la calçada i que el cotxe de torn l’embesteixi. Se’m dirà que això no passa cada dia, només faltaria, però l’adagi diu que “val més prevenir que curar”, i que “el que no passa en un any passa en un instant”. I que quedi molt i molt clar que no tinc res en contra de les bicicletes. Estic en contra, però, de què no es compleixin les regles de joc. Que s’inverteixin gran quantitat de recursos públics en carrils bici, conforme, mentre aquests diners no vagin en desfavor de molts carrers i voreres que estan en un estat deplorable, per exemple, o en altres necessitats molt més urgents com fer un Centre de Dia, per exemple, o tenir més endreçada i neta la zona verda de la plaça de can Berga, entre d’altres.
Cal donar prioritat als temes imminents i no deixar-nos portar per les modes. Que cal fomentar la cultura de l’ús de la bici, d’acord; que s’ha de respectar el medi ambient i disminuir les emissions de CO2, d’acord; però el que no es pot acceptar de cap manera és que una zona privilegiada com és el magnífic Passeig, que com el seu nom indica és per passejar-hi els vianants per l’espai central, s’hagi convertit en una carretera. De què serveixen els laterals i les senyalitzacions per a l’ús de les bicicletes? Pregunto. De res. El seu lloc de pas, mentre no es digui el contrari, són els laterals, i si ve un cotxe pel darrere no tenim més remei que seguir el seu ritme, encara que no ens agradi, o canviar d’itinerari. No es pot permetre per més temps que les bicicletes circulin pel mig del Passeig. Sé que aquestes ratlles no agradaran a molts dels usuaris d’aquest mitjà, però també sé que moltes altres persones ho agrairan. En conseqüència, requereixo a qui correspongui que posi les mesures adients perquè cada col·lectiu compleixi les seves obligacions, uns respectant les normes i els altres fent-les complir.

Albert Benzekry i Fortuny