Clítoris (gar_179)

El Ministeri espanyol d’Igualtat ha subvencionat amb 26.000 euros un estudi de la Universidad Complutense de Madrid titulat Elaboración de un Mapa de Inervación y Excitación Sexual en Clítoris y Labios Menores; aplicación en Genitoplastia. Determinada premsa madrilenya va llegir la paraula clítoris i es va posar nerviosa, i va començar a despotricar sobre el malbaratament de diners públics, aprofitant l’ocasió per denostar, una vegada més, qualsevol iniciativa o actuació que vingui de l’actual govern de l’Estat. Com era de suposar, els diaris digitals de solvència més dubtosa van afegir-s’hi amb entusiasme, amb titulars de gran alçada moral, com Un clítoris de 26.000 euros, o bé Aído subvenciona el ‘Mapa de excitación sexual en clítoris y labios menores’, o bé encara, Aído se gasta 850.000 euros en financiar el ‘Mapa de Inervación y Excitación Sexual en el Clítoris’. I, com no podia ser altrament, això va propiciar un allau de comentaris dels lectors més àvids de carnassa. Cito textualment, i m’estalvio els exabruptes més virulents: Estas feministas histéricas son unas guarras, o Todas estas ministras socialistas de lo que tienen falta es de una buena polla!!, o Sólo hay que verlas, mujeres más feas, menos sexys y más desabridas no he visto en mi vida… Un munt d’arguments sòlids, delicadament expressats.
El que he trobat més lamentable, però, és que un diari nostrat i pretesament seriós, per mitjà d’una de les seves articulistes estrella, hagi acceptat entrar en el joc, amb una columna trista i preocupant titulada El solitario consuelo. Uns i altres han obviat que la subvenció es donava a una institució científica de nivell universitari, per a un estudi fet en col·laboració amb reconeguts acadèmics de talla internacional. Uns i altres han renunciat al mínim rigor que s’hauria de demanar a la premsa. Uns i altres han ignorat el significat dels termes Inervación i Genitoplastia —era fàcil, només calia buscar al diccionari—, reduint la investigació a una caricatura sobre la masturbació femenina. Si la seva pressa per fer sang no els ho hagués impedit, haguessin pogut descobrir que estudis com l’ara subvencionat podrien ajudar a milers de dones que, anualment, pateixen la brutal ablació del clítoris, o, si el destí de 600 dones, cada dia, arreu del món, els semblava poc significatiu, saber que milers de càncers femenins, ben occidentals i ben allunyats de qualsevol sospita de bonisme, podrien, també, beneficiar-se’n.
Un mínim de joc net és exigible. Per responsabilitat, els tertulians i opinadors ho haurien de tenir molt clar, i els mitjans de comunicació, mesurar la importància del seu estatus de Quart Poder. Si tots ens posem a abocar porqueria sense control i a deixar barra lliure a les baixes passions i a les males arts, ens ofegarem en un mar de merda. I encara tindrem els nassos de parlar de desafecció.

Martí Porter