Això de la indústria (gar_178)

A Catalunya la indústria ha estat l’element bàsic de desenvolupament econòmic i social durant el segle XX i crec que també ho hauria de ser durant el XXI.
És evident que a tota l’Europa occidental el sector serveis ha anat guanyant pes específic en l’estructura econòmica i pot semblar que ha de ser el protagonista del desenvolupament de tota societat moderna.
Sense voler negar la importància que ha anat adquirint el sector terciari a la nostra societat, penso que cal matisar aquesta mena d’afirmacions. És a dir, qui crea la gran demanda de serveis empresarials? Les empreses de recursos humans, de manteniment, de publicitat, de serveis informàtics, de logística, tindrien la importància que tenen sense la indústria? De ben segur que no.
Per situar-ho corrrectament crec que és important entendre la indústria del segle XXI com quelcom més que la simple manufactura. De fet, la Unió Europea ja fa temps que preconitza el concepte de Nova Indústria com a unió de l’activitat estrictament productiva amb els serveis lligats directament a la producció industrial. Aquesta Nova Indústria ha de donar lloc a recerca, a innovació i a la possibilitat d’ocupació qualificada.
Penso que aquest enfocament hauria de modificar la percepció social negativa que actualment hi ha de l’activitat industrial. Molt sovint la societat percep el sector industrial com un sector anacrònic, generador de deslocalitzacions, amb mà d’obra poc qualificada i poc respectuós amb el medi. Per això, malgrat les queixes amargues que hi ha quan una fàbrica plega o acomiada gent, tot sovint hi ha males cares i oposició quan es vol obrir una nova indústria.
La situació del teixit industrial garriguenc no es pot considerar pas gens bona. Les activitats tradicionals, tèxtil i moble, dubto que tinguin possibilitats reals de liderar una reindustrialització de veritat i caldrà buscar-ne d’altres. És clar que hi ha qui diu que l’aposta garriguenca no ha de ser per la indústria sinó pel turisme de qualitat i els serveis culturals; evidentment no hi tinc res en contra d’aquests sectors, però algú es creu que només amb això es va enlloc?
No ens enganyem, si no volem esdevenir una ciutat dormitori, hem de tenir activitat industrial de la nova, de la que crea valor i activitats complementàries. I també, és clar, turisme de qualitat i serveis culturals.
Una anècdota per acabar. L’any 1900 a la Garriga es va inaugurar una fàbrica de gas per a enllumenat de carrers i de cases particulars. Es va situar al capdavall de l’actual carrer de la Doma, al costat de l’actual gasolinera Fontserè. La fàbrica de gas no va ser obstacle perquè en els anys immediatament posteriors la Garriga visqués una de les etapes més brillants de la seva història.
Seria erroni dir que això va ser efecte directe de la fàbrica de gas, però segur que, entre altres causes, va ser efecte de l’aposta de modernitat i d’innovació que va ser capaç de fer el nostre poble ara fa 110 anys.

Manel Vilar