El Gar, en ‘obres’ (gar_170)

La modernitat ens porta a estar en constant renovació: les feines no són per tota la vida; els títols acadèmics perden valor de forma precipitada; la casa i la família ja han deixat de ser ‘per sempre’… La realitat present —alguns en diuen ‘líquida’— força constantment canvis d’ideologia, de conviccions, fins i tot de creences. Qualsevol projecte, per jove que sigui, es veu obligat a renovar-se quan tot just començava a aprendre a caminar. Fins i tot quan té èxit o, millor dit, perquè té èxit.
Aquesta és la immersió de modernitat que hem viscut a l’associació El Garbell els darrers temps, tal com hem anat advertint als lectors en diferents reflexions en veu alta impreses a la pàgina 2 de la revista gar. El setmanal d’informació local ha tingut una bona acollida des de l’aparició als carrers de la Garriga per la Festa Major de 2005 i ja suma 170 edicions. Hem creat una necessitat informativa a una part de la població.
Al número 6 definíem la revista com una nova plaça que propiciava l’encontre i la coneixença entre veïns, així com el debat entre tots aquells que sentissin la necessitat de confrontar diverses qüestions públiques. Però mantenir aquesta plaça no és gratuït. L’equip de que ho fa possible hi inverteix la seva professionalitat de forma desinteressada, de manera que qualsevol canvi en els compromisos laborals o d’altres circumstàncies vitals de qualsevol col·laborador pot deixar l’edició tocada. Sovint, el sacrifici setmanal dels artífexs acaba esdevenint una càrrega feixuga que ens allunya molt de la vocació i el voluntarisme que en el seu moment ens van dur a aquest compromís.
Junt amb el descens d’ingressos que s’ha notat amb la crisi, posar al carrer la revista ha arribat a ser insostenible, de manera que la il·lusió per fer-ho ens porta a iniciar una reflexió sobre com podem fer-ho perquè la plaça mantingui el seu ferm i la seva funció.
Això no es pot fer si dediquem totes les energies a editar-la setmana rere setmana, de manera que a través d’aquestes línies anunciem que iniciem ‘obres’ de remodelació a partir de la tornada del setembre. El Gar de paper desapareixerà dels seus punts de distribució durant un període que esperem que sigui curt. Ens arromangarem per fer possible la seva edició: provarem noves tècniques que permetin dedicar-hi menys temps i que no malmetin la seva qualitat. Així mateix, enfortirem i estructurarem els recursos humans de què disposem. No cal dir que el Garbell buscarà noves complicitats amb l’associacionisme de la Garriga i d’altres elements del seu teixit social. Així mateix, mantindrem obert un petit canal d’informació a través del web www.gar.cat.
El Gar comença doncs una mena de metamorfosi per tornar a volar d’aquí a poc adaptat als nous temps. O dit d’una altra manera, comencem les obres i, quan s’acabin, estem convençuts que la plaça farà més goig. Fins ben aviat!

Associació El Garbell