Punt i apart en la polèmica del Balneari Blancafort (gar_159)

El senyor Miquel Pujol, essent alcalde per la coalició d’ERC-PSC va publicar el juliol de 2005 a El 9 Nou i l’Aquí l’escrit “Punt final a la polèmica sobre el balneari Blancafort”. El juliol la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, havia aprovat el Pla Especial del Balneari Blancafort que legalitzava les irregularitats urbanístiques comeses pels governs de CiU i ERC-PSC.
De l’escrit, El 9 Nou, destacava: “Aquest serà el punt final a la polèmica estèril que ha mantingut viva unilateralment l’arquitecte garriguenc i veí de Barcelona Sr. Lluís Cuspinera”, “Ha estat el final lògic d’un procés llarg i pesat, però que no podia acabar d’altra manera” i “No per repetir fins a l’extenuació que l’alcalde o l’Ajuntament menteixen queda demostrada l’afirmació. Al contrari, obsedir-se en una idea no ajuda a veure la realitat”.
En l’escrit es llegia, “Primerament el Sr. Cuspinera va fer la petició obsessiva de parar les obres perquè, segons deia, no es complia el PGOU de la Garriga. Ho va demanar a través de tribunals i d’Urbanisme de Barcelona”.
Cal afegir que el senyor Pujol com alcalde en un acte públic al Patronat, el 13 de juliol, va fer un retret. En la notícia de El 9 Nou del dia 15 de juliol es llegeix ”Sense dir-ne el nom, Pujol va recriminar-li que amb la seva actitud s’erigeix com a jutge d’unes actuacions que han seguit, segons l’alcalde, el pla d’Ordenació Urbanística i que son interpretades i autoritzades per l’arquitecta municipal i la conselleria d’Urbanisme de la Generalitat. L’alcalde va demanar-li que “no faci més sentències de les seves opinions” i va afegir que cal “mirar endavant i deixar de donar voltes sobre el mateix”. Desconec si quan va fer aquestes afirmacions coneixia, o no, que aquell moment no podia ser el punt i final de la polèmica estèril.
Va consultar als Serveis Jurídics de l’Ajuntament que era el que podia passar a partir del moment de l’aprovació del Pla Especial per part de la Generalitat?
Per resumir la tortuosa tramitació del planejament urbanístic, dir que CiU a l’inici del 2003 va concedir dues llicències d’obres abans d’aprovar l’Estudi de Detall. L’Ajuntament aprovà l’E.D el mes de maig de 2003, i la Direcció General d’Urbanisme no l’aprovà durant tot el procés.
El maig del 2005 la Direcció General d’Urbanisme demanà a l’Ajuntament que redactés un Pla Especial, ja que l’Estudi de Detall no l’havia aprovat, i no hi havia cap document urbanístic que legalitzés les obres realitzades. El Pla Especial que legalitzava totes les il·legalitats, la Direcció General d’Urbanisme l’aprovà el juliol de 2005.
Per arribar al final, i la justícia ho té previst, es va presentar un recurs contenciós administratiu davant del TSJC demandant al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i a l’Ajuntament per haver aprovat el PE del Balneari que legalitzava les irregularitats urbanístiques portades a terme per CiU (alcalde Alfred Vilar) i ERC-PSC (alcalde Miquel Pujol).
El 20 de febrer de 2009, la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC ha fallat el contenciós manifestant “… actos y Plan Especial que DECLARAMOS NULOS DE PLENO DERECHO y sin efecto alguno. Sin efectuar pronunciamiento sobre las costas causadas.”
De la sentència es pot deduir la incorrecta interpretació del planejament per part de l’arquitecta municipal i la Conselleria d’Urbanisme. S’ha d’afegir que en l’escrit de contesta a la demanda, l’Ajuntament va presentar un document signat pels Serveis Jurídics de l’Ajuntament i el Procurador als Tribunals, basat amb l’Informe Tècnic de l’arquitecte municipal amb un reguitzell de mentides per tal de fer dubtar als magistrats, però, del resultat de la sentència, es dedueix que no els enredaren.
M’atraveixo a exposar als garriguencs, o no, que vulguin participar en el Contenciós presentat, poden col·laborar amb les costes, amb aportacions al compte núm. 2100-0878-20-0100982750. En el cas de superar-se (entorn de 6.000 euros) les aportacions a les costes, el sobrant s’entregarà a la Fundació Asil-Hospital de la Garriga. De moment el procés no s’ha acabat, ja que la Generalitat i l’Ajuntament, podien presentar un recurs de Cassació davant del Tribunal Suprem, però, la sentència ha estat un respir després de més de tres anys de tramitació. De la lectura de l’escrit, el lector pot deduir en quin merder els governs prepotents de CiU i ERC-PSC han posat a l’Ajuntament de la Garriga. En un estat democràtic haurien de donar explicacions públiques als ciutadans.

Lluís Cuspinera i Font