Inventar alfabets de futur (gar_153)

La crisi actual és també una crisi de valors. El missatge publicitari que serem molt feliços només si obtenim tal i tal objecte; si arribem a ser tan guapos com tal model; si som prou competitius a la feina com per ascendir a tal lloc de treball, etc. és l’engranatge principal que alimenta el sistema consumista. És un model de vida simplista perquè redueix una infinitat d’estils de vida possibles a només un grapat. Està bastant ben quadrat segons la lògica, de tal manera que pot convèncer qualsevol. Però per sort la realitat és molt més rica i diversa del que se’ns anuncia pels grans mitjans de comunicació. Hi ha molts més tarannàs possibles, moltíssims més. Cada tarannà, cada manera de ser implica una conjugació única de valors i interessos. Això sí, són maneres que passen desapercebudes al costat de l’allau continu d’informació a què estem sotmesos cada dia. I el més preocupant: inclús s’està perdent l’agudesa per detectar aquestes altres maneres de viure, aquests altres valors.
Posem exemples. En general, ningú es sorprendria de veure anunciades per TV3 qualsevol d’aquestes propostes pel cap de setmana, i que segurament comptaran amb centenars de milers de persones interessades: passar dissabte a la tarda al centre comercial (no cal dir quin, són tots iguals) comprant i mirant aparadors, menjar un entrepà amb ingredients industrials, entrar a veure una pel·lícula (mal) doblada al castellà en un multicines (tampoc cal dir quin), mirar la TV durant 4 hores el diumenge (sèries, pel·lícules escapçades per anuncis i (mal) doblades al castellà), passar per un concessionari a mirar models de cotxes amb fantàstiques prestacions (la contaminació no importa; el que compta és la despesa mensual en combustible).
Hi ha un altre tipus de propostes d’activitats: assistir a una reunió al Centre Excursionista Garriguenc per decidir una ruta pel Solsonès, anar a un assaig per fer de dimoni als pastorets amb la gent de Fem Pastorets, millorar la tècnica de ballar sardanes a l’Esplai per a gent gran, preparar un concert per Santa Cecília amb la coral Ariadna, assistir a una conferència sobre el Messies de Händel al Patronat organitzada per l’Aula de la Universitat a l’Abast, etc. Aquest segon grup d’activitats atrauran com a molt un centenar de persones cadascuna. Són per aquest motiu menys enriquidores? No us sembla que hi viurem experiències úniques i excepcionals? Ens assabentaríem d’aquestes activitats mirant TV3? Direu: “No, tampoc no és la seva feina”.
La gent de l’associació el Garbell tenim una debilitat: ens encanta fer costat a les iniciatives de les entitats del poble. Ara amb noves energies, l’associació el Garbell, que edita aquesta revista, pretenem acostar-nos encara més a la resta d’entitats del poble. Treballarem per potenciar els vincles entre elles, per facilitar la creació de sinergies, per ajudar a promoure i difondre les activitats que duen a terme, per ajudar a qui ho vulgui a formar part d’alguna de les aproximadament 100 entitats que hi ha al poble.
A part de l’equip que elabora la revista setmanalment, el Garbell consta d’una junta i d’uns socis, que són entitats i particulars. Els socis participen del nostre projecte aportant idees, debat, i una petita quantitat de diners anualment. Corregint una mancança nostra, a partir d’ara també mantindrem un contacte més directe amb els socis.
I tot això ho farem desinteressadament, perquè creiem que, tal i com proposa el cantautor valencià Feliu Ventura, cal espavilar-se i començar a inventar nous alfabets de futur.

Daniel Goti
Associació el Garbell