Farrés: un visionari realista (gar_151)

Perdoneu que, garriguenc empedreït però recent, exerceixi durant unes línies com a sabadellenc. La causa és el dol per la mort de l’alcalde Antoni Farrés, un personatge admirable i excepcional, dels que n’hi ha pocs entre els líders al llarg de la història. Sens dubte és un referent com a estratega en la pràctica del municipalisme. El meu alcalde durant 20 anys es podria qualificar, o almenys em surt així, de visionari realista. Un oxímoron que només es dóna honorablement en comptades ocasions.
Amb tots els retrets que se li poden fer després d’un llarg mandat, vull destacar simplement que el seu esforç com a responsable d’una ciutat va estar molt per damunt de la mitjana: els resultats i els nombrosos elogis rebuts en plena activitat ho poden ratificar. En qualsevol cas, un passeig pels barris de la cocapital del Vallès Occidental també farien el fet. Sabadell va ser, durant molts anys, motiu d’admiració per la seva capacitat de transformació malgrat la crisi local del tèxtil i global del petroli, amb la que va entomar el càrrec Farrés després de la dictadura. A això s’hi pot afegir un contorn polític poc favorable, comparat amb municipis similars. Més endavant hem pogut veure sortosament que moltes altres ciutats del cinturó barceloní van progressar de forma semblant.
L’estampa emblemàtica del projecte ciutadà de Farrés és la d’aquell alcalde ‘comunista’ que va col·locar un Corte Inglés a la primera ciutat no capital de província d’Espanya (al costat d’una enorme zona verda quan això no preocupava gaire polítics). No hem de desvincular-lo d’aquesta fita, que anava acompanyada d’un pla urbanístic de cohesió social i econòmica encomiable. Però els que vàrem créixer al Sabadell postdicatatorial vàrem veure dues altres coses d’admirable tenacitat. Primer, l’aposta decidida per millorar els barris més marginals, amb un gran sacrifici per part dels contribuents del Centre històric, alguns dels quals votaven igualment el Toni (fins i tot gent de perfil dretà). Aquests, però, van beneficiar-se de les sinergies de la millora dels barris i, posteriorment, d’una remodelació del Centre reeixida, al final del seu exercici.
En segon lloc, i de forma menys vistosa, el visionari Farrés s’ha de recordar per l’obstinació envers les noves tecnologies, sector al qual es va dedicar en deixar l’acaldia. Quan ningú no sabia què era un ordinador i internet era ciència-ficció, i abans que els gratacels de l’Eix Macià comencessin a despuntar, va néixer el Centre de Càlcul de Sabadell, empresa pionera en el terreny de la informàtica. I paral·lelament, la Universitat Autònoma de Barcelona va alçar la facultat d’Informàtica a Sabadell. L’educació, la formació contínua i l’excel·lència universitària van ser preocupacions constants de l’alcalde, que va saber estar al seu lloc en la transformació d’una decadent ciutat industrial cap a una de comercial i de serveis. I l’altra pota de la seva gestió: els serveis socials, amb unes accions decidides vers el Consorci Hospitalari Parc Taulí, model de servei i de progrés científic que ara, malauradament, ha quedat ben petit.
Fa just 10 anys, en un casament, Antoni Farrés encomanava als nuvis una missió simple i alhora ambiciosa: “Que el vostre projecte serveixi perquè deixeu el món millor de com l’heu trobat”. La vida humana s’ha de limitar a això. I hi ha persones que com el Toni han fet d’aquest encàrrec una missió vital i hi han invertit el seu talent. Sens dubte, Farrés tindrà un lloc d’honor entre els que tenim el cor saballut, en referència a la planta que hi ha equivocadament a l’escut de la ciutat.
Des d’aquest racó vallesà i des d’aquestes pàgines, volia deixar un humil testimoni d’aquest tros exemplar d’història viscuda.

David Ramon