El món a casa (gar_147)

El planeta gira. I amb la globalització, també es regira. Ens trobem que cada vegada és més petit. Fa dos-cents anys Barcelona era a set o vuit hores de la Garriga, ara Moscou és més a prop. I podem fer viatges a l’Àfrica o Sud-amèrica com si res. D’altra banda, però, si Sud-Amèrica o l’Àfrica ara són més a prop nostre, també ho som nosaltres d’ells.
Segons les previsions del Fons de Població de les Nacions Unides, som a les portes d’un canvi demogràfic a escala mundial. Durant les properes dècades canviaran les societats i les economies de moltes regions. En aquest context, algunes àrees que estan envellint es podran rejovenir amb gent de fora, de manera que les societats es complementaran unes amb les altres.
Això fa temps que es reflecteix a casa nostra. Pot haver-hi gent a qui no li acabi d’agradar i que de vegades faci comentaris com ara que ‘la Garriga ja no és el que era’, que ara ‘hi ha massa gent de fora’, etc. És cert, el poble ha canviat. Igual com ha canviat Catalunya i el món sencer. Hem d’entendre que el nostre poble no pot quedar al marge dels moviments que es produeixen a escala mundial, sinó que hem d’encarar els canvis amb coratge i intentar que puguem seguir vivint en pau i harmonia. Tots plegats.
Pensem que la integració no pot ser únicament tolerància. La tolerància és el primer pas, però només vol dir deixar que hi hagi gent de fora vivint entre nosaltres, fins i tot encara que mai no hi parlem. En canvi, la integració significa que tothom ha de poder tenir les mateixes oportunitats. No podem deixar que passi com a França, en què fa anys es va col·locar alguns immigrants en barris gueto que els han fet de presó, els han negat l’accés a determinades oportunitats i els han condemnat a una posició eterna de segona. I tots sabem en quin polvorí s’han convertit aquests barris. És per això que nosaltres creiem que és necessària la barreja.
Des del Gar ens preocupa el que passa al poble, però també el que passa al món. I encara ens interessa més el que passa al poble que està relacionat amb la resta del món. Per aquest motiu volem engegar una sèrie de reportatges sobre la gent vinguda de fora. Volem saber com era la seva vida allà, què els va empènyer a fer aquests grans viatges, com és la seva vida aquí, com veuen el poble, quines diferències hi troben, etc. Perquè pensem que el coneixement permet tenir confiança en les coses que abans ens eren desconegudes i ens espantaven i, així, ens obre les portes a traçar ponts que ens facin estar més units. I encara és més necessari si aquestes coses són de color negre, groc o mulato. La manera per a comprendre millor l’altre és acostar-s’hi, compartir-hi impressions, trobar-hi punts en comú.
En el Gar núm. 7 de finals d’octubre de 2005 ja vam fer un reportatge dedicat als nous garriguencs, a cura de Susanna Ginesta; ara volem entrar més en detall i dedicar cada mes un reportatge sencer a algunes comunitats concretes. Per començar, en aquest número coneixem els bolivians, que no és pas el grup més nombrós ni el que fa més temps que ha arribat, sinó que més aviat pertanyen a les noves onades d’immigració. En els propers mesos voldrem saber què pensen els senegalesos, els xinesos, els marroquins… Ens agradaria que aquests reportatges fossin un granet de sorra per a ajudar a tenir una societat ben cohesionada, però alhora on cadascú sigui lliure de ser com vulgui, i entre tots junts podrem construir una Garriga oberta.
Ens hem de començar a mentalitzar que el terme ‘els de tota la vida’ va deixant de tenir sentit i que el que importa és el terme ‘garriguenc’, en què qualsevol persona s’hi pot adscriure. Com diuen els castellans, ‘uno no es de donde nace, sino de donde pace’. Així doncs, deixem que tothom qui arriba pugui pastar per les terres fèrtils del nostre poble.