A la Patagònia: entorn del concepte d’interès general (gar_144)

A la Patagònia xilena, a Aysén i a tot el país, es viu amb preocupació l’evolució d’un megaprojecte energètic: volen construir 5 represes als rius Pascua i Baker, milers d’hectàrees inundades, sis mil torres de molt alta tensió al llarg de 2.300 quilòmetres, per subministrar electricitat al centre del territori, a Santiago, als grans centres del coure, de la mineria i de la indústria. Convé precisar que, fruit de la nefasta feina del senyor Pinochet, l’aigua de Xile no és un bé públic, com consta a la fastigosa Constitució de 1980.
El que m’interessa de tot plegat és que tant els defensors com els detractors de la iniciativa esgrimeixen, com a principal argument, l’interès general. Llegeixo a l’enciclopèdia econòmica la definició del concepte d’interès general. En primera instància, diu el següent: “per oposició al concepte d’interès particular o d’interès individual, és l’interès de tots o de la majoria dels ciutadans”.
Part del Govern xilè defensa que el projecte és necessari per l’excessiva dependència energètica, perquè l’electricitat generada és indispensable per al funcionament de la mineria —fonamentalment, el coure, principal riquesa del país — i de la indústria, i perquè la consecució del projecte donaria feina a molta gent i garantiria la continuïtat i creixement de moltes empreses i el naixement de nous negocis, facilitant la diversificació de l’economia.
Les empreses promotores —no hi podia faltar la multinacional Endesa—, tot i reconèixer que es tracta d’un brillant negoci privat, mantenen els mateixos arguments: es tracta d’un projecte que generaria riquesa i llocs de treball, i, per tant, és d’interès general. Asseguren, d’altra banda, que els danys ambientals serien els mínims, i que duria prosperitat a una regió que, segons els seus paràmetres, viu endarrerida.
Els detractors, presents arreu del país, però, especialment actius a Aysén i al conjunt de la regió, pensen que la magna obra no és necessària, ni per a la Patagònia ni per al conjunt del país, que té altres recursos, i que l’interès general és un altre: la construcció de les preses violaria diversos tractats internacionals i lleis nacionals, afectaria 24 àrees protegides i el Parc Nacional Laguna San Rafael, i malmetria 66 comunes de 9 regions, entre molts altres greuges.
A Aysén creuen que el turisme de qualitat, l’agricultura ecològica, la ramaderia local, la promoció i nou impuls dels seus arts i oficis tradicionals i la preservació i explotació raonable de l’excepcional patrimoni natural i cultural els assegura el futur, i no pensen renunciar a les aigües més prístines del món.
Quin és, en aquest cas, l’interès general? probablement, tret dels quatre cràpules inevitables, gran part dels actors implicats en aquesta tragèdia xilena entenen que la seva posició és la que més clarament el defensa, i, tornant a la definició del principi, és cert, també, que el concepte “majoria de ciutadans” variarà segons la distància des de la qual s’analitzi el problema. Però és igualment cert que, en democràcia, tots els punts de vista haurien de ser debatuts sense presses ni imposicions fins arribar al consens necessari, i que, en cap cas, els beneficis dels uns s’haurien de poder alimentar dels perjudicis causats a d’altres. Al meu entendre, això il·lustraria, diàfanament, el sentit més noble del concepte d’interès general.

Martí Porter