Qui és més perillós, l’ós o el caçador? (gar_138)

Fa uns anys vaig escriure amb Hermínia Mas una novel·la sobre l’ós. Per preparar-la vam llegir molts llibres i vam observar óssos, uns éssers extraordinaris capaços d’hivernar. En un dels llibres els caçadors contaven com havien exterminat l’ós al Pirineu i em va sorprendre que els caçadors de l’ós en tenien una visió molt positiva, entranyable, i que en volien la presència un altre cop. Sobre la perillositat de l’ós un caçador afirmava a L’ós, crònica d’un extermini (Pagès editor) que s’havia quedat sense bales en matar una óssa i els dos fills de més d’un any li van passar a un pam de distància sense fer-li mal…
Saben que els óssos malalts de càncer quan hivernen alenteixen la progressió de la malaltia? Hi ha animals com el tauró que no en pateixen i en alguns d’aquests animals es poden trobar les claus per guarir aquestes malalties. En el cas de l’ós pot haver-hi la clau, a llarg termini, per alentir-ne la progressió, que no és poc… Per això la conservació de la biodiversitat és tan important, no és només una qüestió d’altruisme, sinó de la pròpia supervivència de la humanitat.
Fa unes setmanes un ós va ferir la mà d’un caçador al Pirineu. Li desitjo una bona recuperació. Segurament el caçador es devia dur un bon ensurt, menys ensurt que els animals que caça normalment i que no tenen gaire possibilitats de sobreviure quan els acara l’escopeta. En aquest cas el caçador es recuperarà i això està bé.
L’ós és un animal molt solitari, amb poca vista, un olfacte finíssim i una oïda molt bona. Pot ensumar la presència humana a un quilòmetre i sempre fuig perquè sap que els humans el podem matar fàcilment amb armes de foc. Sembla que els caçadors feien una batuda amb força soroll per controlar les poblacions de porc senglar que han proliferat massa. L’animal es va sentir acorralat i durant la fugida va ferir la mà del caçador. Ara els caçadors demanen que tots els óssos siguin retirats del Pirineu perquè addueixen que són perillosos.
L’ós té una urpa de vuit centímetres. Si hagués volgut ferir el caçador se li hauria endut la mà d’una urpada i si l’hagués volgut matar també ho hauria fet perquè pot arribar al cor amb les ungles també només d’una urpada. Aquest ós volia fugir perquè estava espantat i sabia que el caçador duia una escopeta que podia matar-lo. El que va fer no està ben fet, però els caçadors havien de tenir present la presència de l’ós quan feien la batuda i van actuar com si no hi fos, tampoc no van fer ben fet.
En aquest país, durant les tres darreres dècades, hi ha hagut caçadors que han matat el seu germà pensant-se que etzibaven un tret a la presa, o que han ferit persones que collien pinyes dalt d’un arbre o descansaven en unes mates. Hi ha caminants que han estat ferits per bales perdudes al bosc. Els caçadors són necessaris en una societat perquè vetllen pel bosc i controlen les espècies que proliferen massa (a vegades també les exterminen i això no està bé). Però sens dubte són molt més perillosos per als éssers humans que no pas els óssos, perquè maten per malentesos molts més éssers humans que els óssos. Tot i l’evident perillositat dels caçadors, quan s’aixeca la veda no en demanem pas la retirada del bosc:que tampoc no demanin la dels óssos que, tot i que són en gran part vegetarians, també poden col·laborar a mantenir a ratlla les poblacions de senglars, perquè abans d’hivernar també en fiquen algun de petit a la cassola.

Josep-Francesc Delgado