L’aposta (gar_131)

El quart any de vida del gar, que comença amb aquest número, sembla que serà el més arriscat, per raons diverses. Una és de caràcter intern. Des de fa uns mesos, l’equip que fa la revista s’ha vist mermat per un repentí —i benvingut!— augment de la natalitat, incloent-hi dues delicioses bessonades. També la diversitat dels projectes vitals ha fet que la redacció hagi patit diverses baixes, totes elles importants. Aquest buit que es crea, però, és també l’ocasió perquè una nova fornada de gent jove pugui fer-se endavant, per prendre part d’aquest aprenentatge irrepetible que suposa seguir, setmana rere setmana, el pols de la vida d’una població com la nostra. Ens adrecem especialment als que cursen, o comencen, la carrera de periodisme, així com als estudiants del darrer curs de batxillerat: ara és quan de debó us necessitem!
El mateix, però, podríem dir per a qualsevol altra persona que tingui temps i ganes d’ajudar. Haurem de repartir la feina entre moltes mans per mantenir el llistó marcat fins ara. En el capítol de fotografia, que tanta importància té per la revista, també falta gent. Agrairem la incorporació de nous voluntaris per a una cobertura dels actes més ben repartida, i també les aportacions dels que voldreu enviar-nos imatges d’un acte concret, o informar-nos que en teniu de disponibles. La idea general és clara: per tirar endavant el gar, haurem de fer-ho entre tots.
Una crida especial l’adrecem a les entitats: proveu a pensar de quina manera podem interactuar en benefici mutu i treure tot el suc d’aquest espai obert a la dinàmica associativa. Si podeu oferir, com a fruit de l’activitat que esteu duent a terme, aportacions regulars, encara que sigui un cop al mes, parlem-ne!
El gar, com tota realitat viva, ha de nodrir-se de la saba que fa bellugar el poble, sense por de renovar-se, de transformar-se, de canviar. Aquesta és la primera aposta.
El segon factor de risc ve marcat per l’entorn. S’aproxima una tardor difícil, en el pla econòmic. Els indicadors ens diuen que les coses no podran seguir com abans. Cal arremangar-se i, alhora, cercar sortides imaginatives, que reforcin complicitats i que ofereixin uns serveis reals adreçats a públics concrets. Iniciatives com “la botiga al carrer