L’estratègia del garrí (gar_127)

Fa temps que donem voltes a la idea de fer una enquesta d’opinió entre els lectors del Gar. Ens seria molt útil saber què penseu de la revista, quines són les coses que més us agraden, quines considereu millorables, què hi trobeu a faltar. En definitiva, saber com valoreu aquestes pàgines que formen part del vostre menú informatiu setmanal.
Els dos mil exemplars que repartim per tot el poble solen acabar-se ràpidament, sobretot en els punts de distribució més cèntrics. El Gar va a parar a les mans de moltes persones que ja no coneixem una per una, perquè la Garriga definitivament s’ha fet gran i ja hem deixat de saber-ho tot de tots. Per tant, no tenim prou indicis per entendre realment què en penseu, d’aquesta revista, quin valor té per a vosaltres.
Una enquesta d’opinió s’hauria de fer ben feta perquè els seus resultats tinguin rellevància. Cal seguir un plantejament de rigor estadístic que no s’improvisa. I encara no tenim sociòlegs dins del nostre equip. En resum, ens demanaria uns coneixements i uns mitjans dels quals no disposem.
I d’altra banda, el motiu de consultar els lectors no ens ve, aquest cop, d’un interès diguem-ne acadèmic, sinó d’una qüestió gairebé de vida o mort. Tal com ja vam explicar-vos a l’editorial del Gar 117, el dilema que manegem els que fem la revista és poc menys que hamletià: seguir o no seguir? Té sentit? Ens ho podem permetre?
Ja veieu que la pregunta clau és l’última. I la resposta no pot ser teòrica, és a dir, una formulació de bons propòsits. Necessitem una expressió tangible de voluntat col·lectiva.
Així, veureu que la nostra enquesta pren la forma material d’una guardiola amb l’aspecte d’un garrí. I les preguntes del formulari —que podrien ser moltes— es redueixen a una de sola: què val, per tu, el Gar? En el moment d’agafar-lo, et ve de gust donar-nos un retorn, una mostra de suport?
No demanem res en concret. La revista segueix sent de franc. Ja ho sabeu: el Gar no té preu. Per tant, podeu agafar-lo igual que abans. No tenim intenció de posar-lo a la venda —entre altres raons, seria massa complicat. El que sí ens agradaria és donar-li valor. I això només podeu fer-ho vosaltres.
El que demanem no és una contrapartida econòmica. El que demanem és un senyal. Durant el mes de juliol, que ens portarà a fer tres anys de presència informativa al poble, necessitem rebre dels nostres lectors —és a dir, també de tu— un missatge concret i lliure, en forma de moneda, la que vulguis, que ens ajudi a decidir si seguim endavant.
Com a mètode, reconeixem que és una mica bèstia. Però hi ha moments en què no queda més remei que jugar-se-la fort, sobretot quan la incertesa és màxima i et fa falta, alhora, una injecció d’ànims i de recursos. L’estratègia del garrí és aquesta. Gràcies, d’avançada, a tots els que voldreu ser-nos còmplices.