3 d’agost, Festa Major (gar_130)

La Festa Major no és la festa de la cervesa, o de l’escuma, o del que vulguis, que es munta quan va bé i es pot i que si plou, o no hi va gent, s’ajorna. La Festa Major, les nostres festes majors, tenen una data, igual que el teu aniversari o celebracions familiars, o com la resta de festes del calendari. No pertanyen a l’estirp de festes imposades, com el 12 d’octubre, el 6 de desembre… El seu origen és popular, hi ha cercaviles de gegants i capgrossos, correfocs… Les festes majors celebren el patronatge local dedicat al sant o santa protector del lloc. El seu origen, doncs, també és religiós. Avui, el sentit de la festa és un altre. És igual si ets creient, ateu, agnòstic, acròstic o elàstic. Sigues com vulguis, que això no té cap traducció en els actes. Al capdavall, de misses se’n fan cada dia.
La Garriga celebra la seva Festa Major a l’estiu però Sant Esteve és a l’hivern. Com és això? A diferència d’altres pobles, no hem celebrat mai una festa major d’hivern. En canvi, el 3 d’agost és el dia assenyalat com la Invenció del cos de Sant Esteve, és a dir, el dia en què se suposa que es trobà el seu cos lapidat. Per això, des que es té coneixement de la Festa Major de la Garriga el dia 3 d’agost ha estat festiu i una jornada inclosa dins del calendari de la Festa. Perquè n’és l’origen i punt de partença. El 1900, el 1907, el 1931, el 1939, el 1974, el 1981, el 1992, el 2000, el 2003… Per què fins aquí? No ho sabem bé. Hem de demanar explicacions? No, explicacions no: rectificacions. Eliminar-la fou una decisió equivocada que s’ha de demanar que es corregeixi.
Hi ha un patrimoni intangible, que no és fet de pedres, que pertany a l’esfera de l’imaginari simbòlic dels llocs, que mereix protecció i, sobretot, respecte: són les festes tradicionals. Catalunya, al seu moment, va poder preservar al calendari les de Sant Joan o Sant Josep. El 3 d’agost és patrimoni garriguenc. És memòria històrica local —perquè s’entengui millor— facilíssima de recuperar. Entre tants treballs que es fan, no serem capaços ni d’ordenar-nos la memòria de casa? No podem preservar el dia de la nostra Festa Major? En temps dels avis, començava el 3 d’agost; en temps dels pares, acabava el 3 d’agost; en temps dels fills… busqueu-la a Tamariu o a Benidorm. És la doble lapidació del màrtir, pobrissell. Primer al santoral, després a la Garriga. Sembla ben bé l’auca del senyor Esteve, mai millor dit.
—Oh, és que la gent marxa… Bé, ja tothom sap que això és una mentida interessada, un argument inconsistent. Marxa qui vol, és clar, només faltaria. Avui la Festa Major és oci, però aquesta assimilació, ben natural, d’altra banda, no ens hauria de distreure de la pèrdua de referents que suposa moure-la en el calendari. Oci itinerant: ara a la Garriga, demà a l’Ametlla, Samalús, el Figaró, Granollers… Que t’expliquin avis i pares les processons laiques i pedestres cap als pobles del costat. Com ahir, com avui, gent pertot.
Aplaudirem, quan s’escaigui, per part de l’Ajuntament, la coherència d’una rectificació necessària i raonable. Sobren arguments. Tant per tant, sabates grosses, sí senyor, no ve d’un pam; però preu per preu, calendari en mà, el 3 d’agost, Festa Major.

Albert Benzekry i Arimon