Primavera Poètica: balanç d’urgència (gar_124)

Just s’acaba demà dissabte, que el Gar ens demana un balanç del Festival d’enguany. Doncs som-hi. D’entrada haurem de confessar, com a part implicada, que el judici estarà viciat d’origen, i que potser, des de fora, des del públic, una valoració crítica –constructiva, ep, si pot ser…– sobre l’oferta i desenvolupament dels actes, seria més ajustada a la realitat. Tanmateix, cal dir que la programació de 21 actes culturals relacionats amb la poesia –una Agenda 21 cultural, vaja– entre el 23 d’abril i el 14 de juny, ens sembla un fet que ha de ser remarcat positivament.
Des de fa quatre anys, l’objectiu de l’organització –Òmnium Cultural, Ajuntament, Institució de les Lletres Catalanes– ha estat invariable: acostar la poesia al públic a partir de distintes plataformes, ja siguin lectures, recitals, concerts, taules rodones, presentacions de llibres o teatre de petit format. El marc i la proximitat d’aquests actes ha propiciat, sovint, un diàleg improvisat amb els artistes que resulta molt profitós per a públic i creadors. S’equivocaria qui pensés que aquest és un Festival massa especialitzat i saberut. Cal deixar la lira a casa i esborrar posats de greu afectació. Ben al contrari, el cicle és dirigit a tothom que tingui una mínima inquietud sobre les possibilitats expressives que ens pot aportar el llenguatge més enllà de l’exercici diari i col·loquial, cada vegada més simple, cada cop més empobrit.
És necessari posar en valor un altre aspecte. El Festival dóna preponderància a la poesia catalana, però aquesta no s’entén sense un determinat context cultural. Acostar altres tradicions, altres llengües, altres sons, és un camí que ens agradarà explorar d’acord amb les possibilitats d’un Festival de petit format, quasi de butxaca. L’any passat vam tenir la col·laboració de l’Associació Cultural Asilah-La Garriga, que ens van llegir poesia àrab. Enguany el poeta refugiat Salem Zenia, de llengua amazic. I també poesia llatina. L’any vinent ja ho veurem.
També serà bo d’aprofundir amb els creadors i associacions locals, com enguany amb la magnífica obertura del cor Sarabanda, o la conferència dels dimarts de l’AUA. Aprofitar aquestes petites inèrcies i complicitats és eixamplar el radi d’acció del Festival. Ho hem anat comprovant. No només quantitativament –la bona assistència ha suposat un ple absolut en alguns actes– sinó també en espais (gràcies Isabel, molta Calma!, gràcies Mila, gràcies Pere de L’Illot, gràcies Àgora, Montse i Gemma de les Termes, gràcies Pere de l’Auditori, Albert, Oleguer, Sílvia, Gisela, Antoni…). La resposta del públic és gratificant, però també ho és que els convidats marxin contents, amb un bon record de la Garriga, pel que han vist, per com se’ls ha tractat, pel que han sentit… Demà dissabte abaixem teló a la plaça del Silenci –si plou ens refugiarem a l’Auditori!–, amb un sopar festa, amb cants improvisats, acordions, pa amb tomàquet… en fi, que hi sou convidats. Potser queden tiquets a La Calma o a l’Illot… ens hi veiem i parlem: ens escoltem!

Albert Benzekry i Arimon
Director del Festival Primavera Poètica
http://festivalprimaverapoetica.blogspot.com