Desfer el consum: refer el planeta (gar_125)

Hi ha unes quantes coses amb les quals evites pensar al llarg del dia: en la mort, en el canvi climàtic (d’aquí a uns anys, a Osona hi haurà platja) o en les desigualtats socials.
Tant a tu com a mi, quan aquestes idees ens venen al cap, les intentem foragitar. I, així com, ara per ara, la mort no té massa solució (què hi farem) potser les altres dues coses es podrien arreglar. Pots pensar que hi ha massa capital acumulat en poquetes persones (si és que es pot fer servir aquest terme, per ells), i que, aquestes són justament els que es reuneixen en cimeres i s’atipen i diuen que intenten solucionar la fam al món o el canvi climàtic. Potser el problema és que, per educació, no parlen amb la boca plena i, per desgràcia, només es deuen reunir durant els àpats. Potser cal treure el vel amb el qual tapen tot això i després buscar i trobar respostes. La resposta, qui sap, podríem ser nosaltres, si aprenem a esquivar les seves construccions de persuasió. La seva arma per mantenir aquest sistema econòmic som tu o jo, i la nostra arma per destruir-lo també som tu o jo. Cal que et recordi la guerra de l’Iraq? (Es buscava alliberar a la gent d’una dictadura imposada o alguna cosa més endins la terra?). Qui sap si creus que era inevitable, o bé que és una injustícia però que no es pot pal·liar…
Anant al gra, hi ha respostes a tot aquest merder econòmico-energètic, però assumir-les pressuposa un canvi de paradigma del sistema econòmic mundial: l’economia de mercat, el capitalisme (el nostre sistema econòmic), ens arrossega cap a un creixement il·limitat i continu que desgasta el planeta (en termes de necessitat d’energia per produir, en materials, en precarietat laboral…). Te’n posaré un exemple ben proper: la MAT. Tota la zona afectada per aquesta infraestructura hi està en contra, però tampoc no vol deixar de tenir el nivell de vida que té, (amb l’augment continu de béns materials que això suposa). Per tant, per mantenir el seu nivell de vida, la MAT s’ha de construir.
Tampoc es tracta de créixer amb energies alternatives: es tracta de decréixer, d’aturar la producció, fomentar una forma de vida que no es basi en el consum sinó en l’oci i la vida col·lectiva… decréixer és la reducció dràstica del consum, treballar menys, un retrobament amb la cultura i amb una vida més austera, renunciant a coses que ara per ara ens són indispensables però, qui sap? Potser no ho són tant.
Decréixer és convertir el creixement econòmic d’uns quants en un creixement qualitatiu per tothom.
En conseqüència (i en teoria) es redueixen dràsticament les desigualtats socials, el canvi climàtic pot ser no tant sever, es pot resoldre el polèmic tema de la immigració i ens pot portar a un món on la cultura tingui el pes que hauria de posseir.
Això, òbviament, depèn de tu.

Misael Alerm