Béns comuns

D’aquí tres mesos, a finals de juliol, l’aventura del gar haurà complert tres anys de vida. En les catorze setmanes que ens queden fins l’aniversari, l’equip de persones que el fem cada setmana haurem de decidir —juntament amb la resta de socis del Garbell, l’associació que edita la revista— quines han de ser les condicions mínimes perquè aquest projecte pugui seguir endavant.
El gar és un producte insòlit, nascut des de la il·lusió, com una manera d’afavorir que la Garriga tingués un mirall on reflectir les seves potencialitats i alhora viure d’una forma més plena la gran quantitat d’iniciatives que genera. Si aquesta il·lusió ha arribat a encomanar-se i a escampar-se pel poble, especialment en l’àmbit associatiu, un objectiu important podem dir que està assolit.
Les despeses d’edició de la revista sempre hem aconseguit pagar-les amb la publicitat. Aquí no volem perdre l’ocasió per agrair als anunciants l’aposta i l’esforç que han posat al llarg d’aquest temps, sense de la qual no hauria estat possible arribar fins aquí.
El fet, però, és que el pressupost real de la revista puja el doble i l’altra meitat, fins ara, l’hem posada els que la fem, en hores i hores de dedicació voluntària. La inversió ha estat ingent; l’hem feta perquè hem volgut i estem agraïts amb totes les persones que ens han ajudat. És evident, però, que aquesta situació no pot durar indefinidament. Si no es troba la manera per fer-la viable, caldrà deixar-ho.
Com deia Emily Dickinson, poeta nord-americana, “ignorem la nostra veritable estatura fins que ens alcem