La sardana de l’Albert (gar_114)

A mi, personalment, no m’agrada especialment la sardana, però això no exclou que, en determinats moments, m’hagi emocionat escoltant-la, veient-la ballar i compartint-la amb moltes persones que hi son més sensibles. Recordo que, quan era petit, al pis dels pares de Barcelona, la meva germana Laura i jo posàvem un disc de sardana i ens dedicàvem a fer veure que ballàvem, amb tota cerimònia, al menjador. No en sabíem gens, i jo, almenys, no n’he après, però, sense que ningú ens hagués indicat res al respecte, ens ho agafàvem amb certa solemnitat: suposo que intuíem que la sardana és música i és ball, però que té altres significats que poden ser importants. Encara avui, quan veig la Plaça de l’Església plena a vessar de grans i menuts formant la rotllana –m’agraden especialment el posat seriós i transcendent dels més vells, i també els pits saltironants de les dones, que m’evoquen poemes de Joan Salvat Papasseït–, quan veig veïns d’altres contrades mirant-s’ho amb curiositat i respecte, quan sento la cobla i la seva imponent secció de vents desgranant les melodies i els ritmes que mai he sabut ballar, em trobo còmode i content de la festa col·lectiva, i la faig meva.
Probablement per tot plegat, el que més em va agradar de la recentment celebrada 3ª Nit de la Cultura de la Garriga va ser que el mestre Antoni Guinjoan, per encàrrec de l’Agrupació Sardanista, li dediqués una peça a l’Albert. Sota la batuta del propi Guinjoan i en presència seva, la Cobla de l’Orquestra Selvatana va interpretar la sardana “A l’amic Albert Benzekry