Això de l’energia (gar_112)

Segons he sentit a dir, l’energia és allò que cada dia és més car, però que cada dia gastem més. Probablement aquesta definició seria aplicable a molts productes dins de les societats desenvolupades, però és especialment certa en el cas dels recursos energètics.
I no és un problema de grans multinacionals malbaratadores, que ja s’afanyen a ajustar els costos amb mesures d’estalvi, sinó més aviat de consumidors finals. És a dir, de nosaltres. I nosaltres, és clar, vivim on vivim.
Catalunya, malauradament, és un país amb una distribució demogràfica molt irregular, amb una concentració superior al 70% a l’entorn de Barcelona. Els consums energètics, lògicament, també s’hi concentren de la mateixa manera o en proporcions encara superiors.
I on es produeix aquesta energia? Evidentment, no en el mateix territori on es consumeix. Si ens centrem en l’energia elèctrica es pot observar que la potència instal·lada de generació en règim ordinari en el mateix territori amb prou feines arriba al 15% del total català (centrals de Sant Adrià de Besòs i Cubelles).
L’altra cara de la moneda són les grans concentracions nuclears del Baix Camp i de la Ribera d’Ebre i les hidroelèctriques de l’Ebre i de les capçaleres de rius pirinencs que sumen a la vora del 60% de la potència instal·lada. I aquests territoris representen una concentració demogràfica que no arriba, ni de bon tros, al 10% del total de Catalunya.
Està clar que no es pot pas pretendre que hi hagi xifres idèntiques de producció i consum a cada territori, això seria il·lusori, però sí que convindria que hi hagués una relació més propera, que repartís més equitativament els beneficis del consum amb les càrregues de la producció.
Tot plegat caldria emmarcar-ho en un model més descentralitzat que evités al màxim les grans concentracions productores habituals en l’escenari actual. I, naturalment, que es mogués prioritàriament dins del camp de les energies renovables.
I quin paper tocaria jugar a la Garriga i al seu entorn en aquest nou escenari? No sóc pas jo qui ho ha de decidir, però hauria de ser un paper que vingués més avalat per estudis seriosos i debats serens que no pas per proclames més o menys altisonants, tot i el paper de desvetllador popular que puguin tenir en un moment determinat.
Segurament ja s’hauria d’haver començat per aquí, però tot i que no hagi estat així, espero que les coses encara es puguin redreçar adequadament i que cada vegada hi hagi més gent que pugui opinar amb coneixement de causa.
Si no és així es pot caure en el fàcil recurs de dir: aquí no; si de cas, una miqueta més avall. Però els habitants d’una miqueta més avall, assabentats del fet, diran que segur que seria millor encara més avall. I així, baixant, baixant, fins a arribar vés a saber on. Potser a Vandellòs o a Ascó, i en aquests indrets em fa l’efecte que ja en comencen a estar farts.

Manel Vilar i Bayó