Electricitat estàtica (gar_109)

Serà un efecte col·lateral d’aquesta sequera tan dilatada i de la pluja que passa de llarg; o tal vegada són els hàbits de vida sedentària —massa hores asseguts al despatx o al cotxe o a tots dos, amb la sobrecàrrega que ens genera a la musculatura i a la columna i a l’esperit—; o potser l’excés d’exposició a pantalles —als abismes reals i virtuals que se’ns manifesten des d’aquesta superfície electritzada; o, sinó, deu ser la barreja subtilment verinosa de frivolitats i desgràcies que ens ofereix a diari la majoria de mitjans, en una desfilada de fragments sense connexió l’un amb l’altre, i menys amb nosaltres; o serà, finalment, que estem en precampanya, amb el desgast que això suposa per als darrers reductes d’equilibri i sensatesa; seran aquests o mil altres motius de caràcter econòmic, alimentari, eròtic o esportiu: el resultat és que el personal està que salta. El grau de combustibilitat dels ànims és altíssim i no fa gaire gràcia imaginar-se fins on poden arribar les conseqüències.
Veig, també, que s’imposa pel món un estil de comunicació primari, que ha destronat la subtilesa per la contundència, i on l’ús de l’insult directe ja no és mostra de mala educació sinó de coratge i valentia; ho he llegit, incrèdul, en un article d’Arturo Pérez-Reverte (“Permitidme tutearos, imbéciles