Crònica xilena (2): els altres papers (gar_108)

Un mes abans del meu viatge a Xile va tenir lloc a Lima, la capital peruana, un acte de reparació històrica que em va semblar molt evocador: la directora de Biblioteques xilena va fer lliurament al seu homòleg peruà de 238 caixes de llibres i documents que les tropes xilenes havien espoliat 126 anys enrere, en el context de la cruenta guerra del Pacífic.
Vaig tenir ocasió de reviure l’esdeveniment d’a prop, perquè bona part del mèrit d’aquesta important devolució –i no es tracta de qualsevol cosa: s’hi poden trobar incunables de valor incalculable, els 35 volums de l’Enciclopèdia de Diderot del segle XVIII, La Història General del Perú de l’Inca Garcilaso del 1617, les Cédulas Reales de 1563 i un llarg etc. de tresors bibliogràfics—correspon a un bon amic meu, Marcelo Mendoza, periodista, que va començar a investigar i a publicar el que molts xilens es negaven a admetre: Xile havia robat al seu veí, i un bocí significatiu del botí de guerra es conservava a la Biblioteca Nacional de Santiago.
El meu amic es va sentir dir de tot pels sectors més recalcitrants del nacionalisme conservador del seu país, però va anar lligant caps fins evidenciar la malifeta. El 1881, el bibliotecari peruà Manuel de Odriozola, obligat a facilitar l’accés dels Fons de la Biblioteca Nacional a les tropes militars xilenes, en una carta a l’aleshores ambaixador dels Estats Units, es lamentava del fet que patrimoni intel·lectual, cultural, científic i artístic pogués ser considerat botí de guerra, i reivindicava “las prácticas del beligerante honrado y los principios universalmente acatados del derecho