Una incineradora a la Garriga? (gar_099)

En les darreres setmanes s’ha generat un debat entorn la petició que l’empresa Rebrot i Paisatge ha fet per a instal·lar una incineradora als terrenys de reciclatges Tamayo, al sud de la Garriga. L’empresa està presentant aquesta planta de cogeneració de biomassa (nom menys alarmista que el d’incineradora) com a font energètica sostenible. Tots sabem que el terme sostenibilitat s’ha pervertit i tothom l’utilitza de forma no totalment encertada. Com a estudiós de la sostenibilitat, penso que la ubicació d’una planta de biomassa al terme de la Garriga no és totalment sostenible ni desitjable per les següents raons:
Qualsevol projecte que vulgui ser sostenible ha de suposar un benefici social, una millora ambiental, i un desenvolupament econòmic.
Quin benefici social aporta aquesta incineradora? Quina és la percepció de la població? La ciutadania ha d’estar informada de les implicacions ambientals que suposa la utilització energètica de la biomassa.
La incineradora aportarà una degradació ambiental considerable. Les emissions de CO2 (en les fases d’extracció, trituració, transport i procés de combustió) equivalents a la crema de 60.000 tones per any, incrementaran la proporció d’aquest gas d’efecte hivernacle i, conseqüentment, alteraran el nostre microclima i qualitat de l’aire. A més no queda clar que el CO2 emès pugui ser absorbit (o fixat) per la vegetació del municipi. Un estudi realitzat sobre la biomassa a Collserola (amb la participació de Martí Boada i Joan Rieradevall) constatava que l’aprofitament potencial anual de la serra podia ser de 9.700 tones, i que el CO2 produït per la seva possible crema no quedaria absorbit per les capacitats del territori (un territori forestal cobert en un 70%!!). Un altre valor ambiental a tenir en compte és l’estètic, i l’impacte visual que suposarà (afegit a l’actual).
Pel que fa als criteris econòmics, s’ha de veure com influeix en la generació de llocs de treball, en l’aportació als recursos locals, etc.
Per determinar la viabilitat del projecte, a part de les tres variables anteriors, cal tenir en compte els aspectes tecnològics, centrats principalment en l’eficiència de la planta i la disponibilitat de biomassa. El municipi de la Garriga i voltants poden assegurar el subministrament anual de 60.000 tones de biomassa excedentària? Si no és així, s’han calculat els costos de transport? I els impactes sobre la mobilitat al municipi? La biomassa té relativament baixa densitat d’energia (baix rendiment energètic) i el seu transport augmenta els costos i redueix la producció energètica neta.
Hi ha pocs llocs idonis per a la localització d’una planta de biomassa i aquests són a peu de la font concentrada del recurs, que no és el nostre cas. És per això, possiblement, que a Catalunya hi ha poques plantes de biomassa.
Dit tot això, penso que el tema es mereix ser debatut per la ciutadania i l’escenari ideal és l’Agenda 21. Per cert, el proper dilluns 19 de novembre torna a haver-hi reunió amb tots aquells que vulgueu formar part del consell de l’A21.

Jesús Granados