Dos anys (gar_088)

Diuen que dos anys és el purgatori mínim que una capçalera nova ha de travessar abans de fer-se un lloc entre el seu públic. Un temps necessari, sense anar més lluny, perquè els anunciants confiïn en ella, els lectors comencin a esperar-la quan s’apropa el dia de la sortida i les institucions públiques s’adonin que no poden ignorar-ne l’existència. Bé doncs, aquests dos anys ja els tenim. Va ser justament un dia semblant al d’avui, en començar la festa major de l’any 2005, quan vam repartir pel poble el número zero d’una aventura que naixia amb tantes il·lusions com incògnites. Des d’aleshores, han estat un total de 88 setmanes —44 cada any— en què el gar ha acompanyat el bategar del poble sense perdre’n el ritme.
No és aquest el lloc per fer un balanç de l’experiència, ni tampoc és a nosaltres a qui pertoca fer-ho; a finals de novembre, si no hi ha entrebancs, sortirà el gar 100, el primer amb tres xifres, i somiem amb un número escrit íntegrament pels lectors, farcit d’opinions, suggeriments i sentiments que ens ajudin a pensar l’evolució d’una revista que s’ha mantingut, fins ara, bastant fidel a la seva finalitat i al seu estil. Només volem dir dues coses de les quals ens sentim contents: la primera és que gairebé tothom, tant si és gran com si és petit, ha fet seu el gar i això compleix amb la nostra aspiració de ser un mitjà que té alguna cosa a dir a tothom i on tothom hi té alguna cosa a dir; la segona és que aquesta persistència de sortir cada setmana —cosa no gens fàcil d’assolir— l’hem aconseguida des d’una associació ciutadana, és a dir independent i voluntària, que de mica en mica ha anat creixent fins als actuals seixanta i escaig de membres. I aquí també volem dir que ens agradaria arribar a 100 abans de finals d’any. Els que algun cop havíeu fet un pensament, ja ho sabeu.
Mirat en perspectiva, vam triar bé la data: celebrem aniversari quan tot el poble està de festa, i això és una manera de participar-hi i alhora de tornar al poble aquell protagonisme col·lectiu que es mereix; en el fons, per això mateix fem la revista cada setmana. Aquest dijous, però, sortim també amb una sorpresa molt especial: les Edicions del Garbell estrenen el seu primer llibre, “La Garriga submergida