Ciutadans (de debò) (gar_087)

Alhora que la garriguenca Farah segueix liquidant a dojo campionats de Catalunya en nom del FC Barcelona, i ja en van quatre el 2007, la seva germana Asmae, que per guanyar-se la vida es fa càrrec amb amor, paciència i eficàcia d’un munt de nanos al menjador i al pati d’una escola pública, estudia català i castellà i ortografia i informàtica a tota pastilla, no només perquè vol recuperar el temps perdut i perquè li ho exigeixen el seu sentit comú i el seu amor propi, sinó perquè ha decidit ajudar la petita de la casa, tan bona atleta com mala estudiant. La mare Fàtima, mentrestant, s’apunta a la Xarxa d’Intercanvi de la Garriga, XIG, i ensenya a les seves conciutadanes –i a algun conciutadà despistat— els secrets i les delícies de la cuina marroquina més popular.
D’unes cases més enllà, el garriguenc adolescent Charif, que sempre ha volgut viure la mar, viure a la mar, viure del mar, s’embarca en un enorme veler amb destinació a Gènova, travessa que farà juntament amb altres embarcacions i centenars de joves aprenents de mariners, en el marc d’una trobada internacional: tota la infància ha passat les vacances a la barca de l’avi, al port d’Asilah, i l’aigua salada i l’olor del peix són la seva llar més estimada. Aquest viatge, a bord d’un vaixell preciós que s’ha acomiadat fa uns dies del port de Barcelona, és el primer dels molts premis, quantes vegades més valuós que una entrada a Port Aventura, que li vindran per la seva obstinació.
La Farah i el Charif, i també altres nens i nenes i nois i noies i homes i dones han participat, enguany per tercera vegada i sense fer-se preguntes recargolades, a la molt cristiana festa de Corpus, treballant amb bon ànim en un catifa de flors de vida efímera.
La mare del Charif, la Baija, organitza festes per l’aniversari dels seus fills petits, l’Ayoub i l’Achraf, i hi convida tots els nens de la classe i els seus pares, i col·labora a l’organització de la Festa de la Dona Treballadora, i serveix menjar i begudes a la barra de la Festa de la Dignitat Rebel de la Garriga Societat Civil. No perd mai el somriure, la Baija: tot ho fa de franc, i sap molt bé el perquè.
El seu marit Mohamed i el seu amic Abdul reciten poemes àrabs a la cloenda de la Primavera Poètica que organitza Òmnium Cultural sota la batuta de l’Albert Benzekry: el públic, havent sopat, assaboreix un gotet de te i un tastet de rebosteria magrebina, i la lluna i la sensualitat procaç del sirià Kabbani, i la sobretaula a la fresca i la transcendència mística del palestí Darwish.
Mentrestant, a Tendafel, Marroc, per seguir avançant en la consecució d’un projecte sociocultural de l’Associació Cultural Asilah – la Garriga anomenat El Douar, que reclama la utopia possible de la fraternitat afectiva i efectiva entre els pobles, un grup de professors de l’escola i veïns constitueixen una nova entitat cultural, que bategen amb el nom de Convivència.
Ciutadans, deia? Voilà!

Martí Porter