Un altre aire (gar_83)

S’agafa la coctelera i s’hi posa dos dits de tots els polítics són iguals, només miren per ells. S’hi afegeix un bri de tots els partits prometen el mateix i al final fan el que els dóna la gana, es tanca la coctelera i s’agita. Es torna a obrir i es posen dos dits o tres de però si ja no existeixen, les esquerres i les dretes, són coses del passat, això!! (els punts d’exclamació són optatius, i es poden substituir per uns punts suspensius plens de condescendència); es barreja amb cullereta i es deixa reposar. Després s’aboquen un parell o tres d’egos ben grossos, d’aquells que no s’equivoquen mai, es tanca la coctelera i s’agita enèrgicament. Es posa a la nevera unes hores i se serveix en copa, sense més miraments o decorada amb pols de vots en blanc, encenalls d’abstenció o un pensament de negociacions d’última hora.

Ingredients per a 14.500 persones:
- dos dits de tots els polítics són iguals, només miren per ells
- un bri de tots els partits prometen el mateix i al final fan el que els dóna la gana
- dos dits o tres de però si ja no existeixen, les esquerres i les dretes, són coses del passat, això
- punts d’exclamació o punts suspensius al gust
- un parell o tres d’egos ben grossos
- pols de vots en blanc
- encenalls d’abstenció
- un pensament de negociacions d’última hora.

Si el cambrer és competent, el còctel ja és a punt: es diu Un altre aire i ha estat el gran èxit de la temporada a la Garriga.
Jo, què voleu que us digui, sóc més clàssic. Penso que els polítics no són tots iguals, i que molts, la majoria, s’equivoquin o no, miren pel bé comú. Penso que de cap manera tots els partits prometen el mateix, i que no tots fan el que els dóna la gana, ni de bon tros. Penso que, ara més que mai, existeixen les esquerres i existeixen les dretes, molt clarament. Penso que els egos massa grossos no són bons defensors de l’interès col·lectiu: seria una contradicció. Penso que els vots en blanc i l’abstenció tendeixen a oblidar que fa quatre dies no hi havia ni partits, ni vots, ni hòsties. Penso que les negociacions han de ser una cosa seriosa i responsable, i que totes les parts han de saber que el paradís no existeix: jo cedeixo per aquí, tu cedeixes per allà. M’agrada més una bona cerveseta fresca o un vaset de vi negre del país, vaja.

Martí Porter