Nuri Ballús (gar_79)

El 13 proppassat, a la Plaça del Silenci, es va celebrar un acte democràtic important; potser un pel rígid i segurament inabastable, és veritat, però important. Set Esplèndids Candidats Locals, Set, van fer front, amb més o menys fortuna, als temes plantejats pels integrants del Fòrum Civil de la Paraula i, després, a les preguntes del públic. Em va agradar, en conjunt, la litúrgia: l’escenari, penso, era ideal; el morbo i la promesa del vermut subsegüent ens van ajudar a fer córrer les tres hores llargues de xerrera que els polítics ens van dedicar, a la recerca del vot preuat; el Joan Garriga va exercir amb encert, rigor i simpatia el seu paper de moderador i mestre de cerimònies; el dia, assolellat i calorós, acompanyava, i, en acabar, encara ens restaven el dinar, la becaina i la sempre agradable i decadent vesprada del diumenge…
Tot això em va fer pensar que, sovint, no som del tot conscients del valor de la paraula lliure, ni del tresor de l’intercanvi civilitzat d’idees, ni de la sort que tenim de poder incorporar la cordialitat en el debat polític, ni del fet de gaudir de tot plegat en un marc amigable, benestant, gairebé idíl·lic. I, si bé és cert que tota la “teca