Els camins del vot són inescrutables (gar_78)

Al debat de diumenge passat a la plaça del Silenci, davant d’una pregunta efectuada pel públic assistent, els nostres candidats a l’alcaldia no es van mullar sobre els futurs pactes de govern municipal (perquè suposo que tenen clar que hauran de pactar, oi?).
Vull creure (millor dit, pensar, perquè la fe i la política no tenen o no haurien de tenir res a veure), doncs m’agradaria pensar que les dues forces que presumptament seran més votades, CiU i PSC, tenen més o menys clar a qui proposaran matrimoni, i que les altres llistes ja han vist algú que els fa peça. Per això em costa d’entendre (i mireu que m’hi esforço) perquè no ens ho volen dir. De què s’amaguen? De què tenen por? Potser pensen que el poble ras (els electors) no estan preparats?
És que jo (modèstia a part) em sento preparat per saber quins camins agafarà el meu vot. És més, crec que ho mereixem saber —escric saber, i no imaginar, ja que alguna fantasia electoral que he tingut m’ha dut més d’un mal de panxa.
Per tant, estimant-me com m’estimo el meu vot, vull saber exactament quin destí agafarà quan entri a la rotonda electoral, ja que si no es pot confondre de carrer i acabar entrant en el que per mi seria direcció prohibida.
Així doncs, considerant que em sento madur, preparat i conscient, demanaria (sense ànim d’ofendre) que m’aclarissin aquest petit dubte existencial, és més, em conformaria amb una senzilla però honesta declaració d’intencions, perquè si no el meu vot es pot tornar tan blanc com era aquest full abans de començar a escriure.

Francesc Xavier Martí
francescmarti@espaitururut.com