Risc d’inundació pel creixement urbanístic a la capçalera del riu Congost (gar_071)

Els primers anys després dels aiguats de 1994 va semblar que els municipis de l’Alt Congost (Balenyà, Centelles, Sant Martí de Centelles i Aiguafreda) havien après la lliçó, i que ja no es construiria més dins els espais fluvials. D’ençà fa un temps, però, els beneficis ràpids que ocasiona l’especulació immobiliària han fet oblidar els gravíssims danys d’aquella catàstrofe natural i gairebé tots aquests municipis s’han lliurat a una cursa per veure qui és capaç d’urbanitzar més ràpidament les zones inundables a l’entorn de la llera del Congost. Científicament és inqüestionable el fet que canalitzar i ocupar les zones inundables d’un riu fa que augmenti la potència i poder destructiu dels aiguats aigües avall. Per tant, és fàcil imaginar quin són els efectes d’aquesta política urbanística per als veïns i veïnes del Figaró, Tagamanent i la Garriga.
Hi ha una cosa, però, que ha canviat respecte de la situació anterior a 1994. Els estudis realitzats han demostrat que els aiguats d’aquell any van ser el resultat de molts anys de manca de planificació i d’un urbanisme caòtic generalitzat, i que per aquest motiu no era possible determinar uns responsables concrets de la situació. Actualment és possible posar noms i cognoms als responsables polítics de la gestió d’aquest territori, i això és important perquè quan s’esdevingui el proper gran aiguat, que fins i tot pot resultar més important que el de 1994, els veïns i veïnes del Figaró podem fer servir la memòria històrica per recordar quins eren aquests responsables a finals de la dècada de 1990 i a principis del segle XXI.
La relació de responsables polítics ha de començar per Miquel Arisa Coma, alcalde de Centelles, atès que el seu municipi és el que està urbanitzant i eliminant més hectàrees de zones inundables mitjançant la construcció de polígons industrials entre la C-17 i el riu. Aquest fet té lloc tot i disposar d’una gran quantitat de sòl urbanitzable al polígon industrial que hi ha a tocar del nucli urbà. Amb menor superfície ocupada, però no per això resulta un cas de menor gravetat, hi ha el municipi de Sant Martí de Centelles, on el creixement urbanístic accelerat impulsat pel seu alcalde, Pere Sans Tantinyà, ha suposat la construcció d’enormes esculleres i blocs de pisos en terrenys que van ser inundats l’any 1994 i que aleshores estaven ocupats per horts i erms. El paisatge que es pot veure des de C-17 resulta del tot eloqüent. Igual que en el cas de Centelles, aquest municipi disposa de moltes hectàrees de sòl no urbanitzat i és injustificable la dèria per construir a la riba del riu Congost.
Pel que fa a Aiguafreda, el seu alcalde, Joan Vila Matabacas, ha posat el crit al cel quan el municipi de Centelles promou actuacions que incrementen el risc d’inundació del seu municipi, un fet totalment lògic. Paradoxalment, però, té la voluntat d’ocupar i urbanitzar tota la zona d’hortes situades a tocar del riu quan allò més raonable seria completar la canalització dels sectors urbans però mantenir els espais inundables encara no urbanitzats i destinar-los a usos socials aptes per aquest tipus de terrenys. Al capdavall, si antigament tots els pobles havien mantingut aquestes franges de terreny sense urbanitzar era perquè coneixien prou el risc d’ocupar les ribes dels rius. L’execució del projecte d’urbanització de les hortes d’Aiguafreda i la construcció del passeig fluvial tal i com està plantejat suposaria fer el mateix als que vivim aigües avall que el que des d’aquest ajuntament es diu que no vol que li facin els veïns de més amunt.
Finalment, és important tenir en compte que per sobre del poder local hi ha l’Agència Catalana de l’Aigua i el seu president, el senyor Manel Hernàndez, que és la màxima autoritat catalana pel que fa a rius i riberes, i el senyor Xavier Latorre, cap de l’Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic. Malauradament, la política d’aquesta entitat només ha assolit èxits notables pel que fa a la millora de la qualitat de l’aigua però s’ha mostrat totalment inoperant pel que fa a la protecció de les riberes del Congost, fins i tot vulnerant les lleis nacionals i internacionals que exigeixen la conservació i millora de les riberes fluvials.
Des de l’Associació de Veïns del Figaró hem decidit denunciar aquests fets, i enviar una carta als alcaldes de Centelles, Aiguafreda i Sant Martí de Centelles, als presidents del Consorci per a la defensa del riu Besòs i de l’Agència Catalana de l’Aigua i al Síndic de Greuges, tot plegat amb la intenció que quedi constància per al futur d’aquesta situació i els seus responsables. Malauradament, les esperances que la ocupació maldestre del territori es replantegi són mínimes, perquè som conscients de com funciona el país i que la lliçó de 1994 ha estat del tot oblidada.

Associació de Veïns de Figaró