L’hort (gar_072)

Amb la dona sempre comentem la sort que vam tenir de ser foragitats de la Barcelona olímpica, de la fastigosa —i fatigosa— cursa d’obstacles en què es va convertir, a finals dels 80 i primers 90, la recerca d’un pis de lloguer decent a la ciutat dels prodigis. No hay mal que por bien no venga, deia la cançó, i vam aterrar a la Garriga, una mica a la desesperada i per casualitat, i se’ns van obrir les portes del cel: adéu presses impossibles, bon dia silenci nocturn, adéu creuar-nos pel carrer com si fóssim fantasmes, bon dia muntanyeta a cinc minuts de casa, adéu caravanes per fugir de la capital, benvinguda Barcelona quan hi vas de visita.
Des de fa uns anys, a més, espero amb delit l’arribada de Sant Josep. Baixo a casa els veïns, m’assec amb l’avi al rebost i em poso a tallar la patata grillada que sembrarem l’endemà, amb el fill, a l’hort de la família. Ell va parlant i em dóna consells de savi i m’explica la història viva del poble i m’esbronca afablement quan esgarro una patata. Jo callo i tallo grills i escolto amb reverència i devoció els seus comentaris serens i l’admiro quan esmenta les seves prioritats vitals: que el nínxol de la seva companya, a la Doma, sigui sempre net i florit, i que el bosc i les bardisses no envaeixin l’hort de can Planell. La quadratura del cercle.
L’endemà, doncs, amb el seu fill i d’altres col·laboradors ocasionals, anem a sembrar la patata. El fill tracta la terra com el pare la paraula, com la jove les tomaqueres, amb una delicadesa i una discreció que haurien de ser assignatura obligada a totes les escoles. En acabar la jornada, l’hort és endreçat, polit i ple de promeses que fins ben entrat l’hivern ens alegraran els sentits: cebes i enciams i albergínies i cols i bròquils i carbassons i pebrots que s’instal·len i creixen i el gos que corre com si de debò fos lliure (el vam atropellar a la vall del Jerte, pobre, i l’hort s’ha convertit en la seva segona pàtria) i ara quatre cops de magalla i després l’entrepà a mig matí i els glops de cervesa fresca i la conversa fàcil i les poques paraules i el convenciment que estàs tocant el paradís amb la punta dels dits i vinga, quatre cops més de magalla.
Vam fer sort, la meva dona i jo: tenim teràpia gratuïta, gos feliç, verdura estimada des del naixement, geografia i calendari sense planells ni rellotge, i la xurra immensa d’haver topat, precisament, i com qui no vol la cosa, amb els millors veïns del món.

Martí Porter