Els papers que no arriben (gar_066)

De nou tornem a trobar-nos immersos en unes discussions que ja semblen inacabables. Els papers catalans a Salamanca tornen o no tornen? Una primera remesa ja ens va arribar enmig de grans impediments, de recorreguts propis d’un guió cinematogràfic i de laments i de recriminacions contra els catalans..
Uns 3.500 sacs de documentació amb un pes d’unes 140 tones, sortiren de Catalunya cap al dipòsit de Salamanca, entre el mes de juny de 1939 fins a febrer de 1940, milers i milers de documents i béns de diverses característiques espoliades. El propòsit de desorganitzar el país i especialment d’utilitzar el material per a continuar amb més força la repressió franquista, assolia uns nivells impensables. Això després de destruir una quantitat de béns dels quals mai en sabrem ni el seu abast total ni el seu valor exacte, per bé que segur que pel sol fet de desaparèixer ja els fa important i de vegades insubstituibles.
El material que va arribar a Salamanca, ja que una part fou dispersat a d’altres llocs, es diposità en dues seccions especials, una d’elles la maçònica –obssessió de Franco- i l’altra la político-social. En una molt particular interpretació del sistema arxivístic, a cada secció s’hi van fer agrupacions i subagrupacions de documents textuals, no textuals i d’objectes i en les dues seccions s’hi crearen també agrupacions bibliogràfiques. Tot plegat es destinà a la repressió dels derrotats a la guerra civil que en una tipologia ben curiosa del reaccionarisme espanyol més tronat i encarnat en el franquista, eren bàsicament els marxistes, maçons, separatistes, anarquistes i sodomites. La Ley de responsabilidades Políticas, la Ley para la Represión de la Masoneria y el Comunismo, la Causa General i uns tribunals especials destinats a la seva aplicació, van orquestrar part de la parafernàlia repressiva amb l’ajuda d’unes 180.000 fitxes de maçons i uns 3.000.000 de fitxes del la secció político-social.
De tot això, molt poc ha retornat encara, però de la Garriga es troben, entre el lligalls retornats, documents que fan referència especialment a les apropiacions del Comitè. La documentació és prou interessant per poder fer-ne un seguiment del sistema, ús i resultats abans que acabés la guerra, així com noms, sindicats i partits. Val a dir que la documentació garriguenca és prou interessant i, proporcionalment a la resta comarcal, abundant.
Serà qüestió d’insistir en una devolució que per ara no sembla fàcil perquè el franquisme continua sent persistent en diferents actituds i formes dins d’una democràcia a l’espanyola. D’entrada, Salamanca torna a blindar-se.

Joan Garriga i Andreu. Historiador