Vint-i-cinc cèntims (gar_058)

Avui entrem a la recta final d’aquest any 2006. La setmana vinent el gar fa pont i es pren uns dies de descans. A principi de setmana, però, sortirem amb l’agar, la nostra revista gastronòmica, un projecte que, de mica en mica, es va consolidant. El gar 59 sortirà el dia 15 i el dia 22 farem el gar 60 de Nadal, que preveiem ben farcit. Tots els anunciants que vulguin estar presents en aquest número sisplau que reservin espai el més aviat possible. Darrerament se’ns fa difícil fer cabre en aquestes 16 pàgines tot el material que ens arriba. Cada setmana hi ha escrits, notícies i fotos que es queden fora i han d’esperar el divendres següent.
Al llarg d’aquest any i escaig de presència setmanal, ens sembla que el gar s’ha consolidat, si més no al carrer. Veure com desapareixen els exemplars als punts de distribució compensa l’esforç que ens demana el fer-lo.
El fenomen d’una revista setmanal de base associativa, feta amb professionalitat i sense afany de lucre, no és gaire freqüent. Nosaltres, si més no, no en coneixem d’altres. Fer realitat un projecte que semblava una utopia ha estat el nostre repte. A falta de capitals, ho hem fet a base d’il·lusió. Per sort, hem estat ben acompanyats. Sense el recolzament dels lectors, col·laboradors i anunciants, difícilment hauríem arribat fins aquí. Aviat, però, encetarem un nou any en el qual volem que el gar pugui arribar més lluny. I això no depèn només de nosaltres. Si empreses i comerços de la Garriga veuen en aquesta revista un canal consolidat i atractiu per anunciar-se, tindrem sens dubte les coses més fàcils. Si l’organisme autònom de comunicació també aposta per aquestes pàgines com a espai per donar més relleu a algunes de les activitats que impulsa el municipi, segur que estarem més tranquils. Però el puntal de la revista, en el fons, són els lectors. Si el gar tingués un preu de venda al públic, aquest seria el moment per una campanya de suscripcions. Però hem optat per la fórmula de la revista gratuïta, ja que la venda té complicacions organitzatives que la nostra associació no pot assumir. Tanmateix, és necessari llançar un any més la crida: vols ajudar-nos a fer el gar? Vols apostar amb nosaltres per fer créixer aquest projecte? Per anar més al gra: estaries disposat a posar vint-i-cinc cèntims per a cada exemplar que reculls el divendres? Quatre números al mes fan un euro, que per tot un any són dotze —dues mil pessetones d’abans, és a dir: poqueta cosa. Una aposta assumible. Per aquesta modesta xifra et proposem de fer-te soci o sòcia del Garbell i així donar una base més estable al gar.
Un dia vam rebre un correu electrònic d’una lectora en què ens deia que trobar-se el gar cada setmana era, per a ella, una espècie de regal. El mateix que ens passa a nosaltres quan rebem paraules com les seves i, també, la notificació de cada nou soci que ingressa 12 euros al compte corrent 2100 0126 10 0200321041 (per si voleu prendre nota). Regals que ens donen ales i empenta per arribar fins aquí.
Us ho demanem seriosament: si us agrada aquest projecte, no deixeu de fer-hi la vostra aportació perquè sigui viable. I en tot cas gràcies, com a mínim, per llegir-nos.