Transcriure la memòria (gar_059)

S’ha divulgat en diverses ocasions el treball de recuperació de la memòria històrica de la Garriga iniciat l’any 2004. Una recuperació que es va dissenyar en diversos eixos de recerca i que els gruixos més bàsics han estat i són la realització de diverses entrevistes, la inauguració del refugi de l’estació, el treball de David Gesalí sobre el camp d’aviació, la recuperació de patrimoni documental i la creació de les primeres bases del Centre de documentació d’història contemporània, dins de l’Arxiu Municipal. Òbviament, els treballs ja divulgats o a punt de fer-ho d’Albert Benzekry Fortuny i d’Enric Garcia Pey, entre altres, complementen un magnífic panorama d’anàlisi històrica garriguenca.
Quant a les entrevistes, la tria de setanta-cinc persones no ha estat aleatòria, i per fer-la s’han utilitzat criteris que en el resultat final representessin un ampli ventall de les vivències i opinions de la gent de la Garriga. S’haurà de veure en les valoracions finals, els encerts i desencerts assolits. Cal indicar, però, tot i que no és el moment encara per fer la valoració general del treball de recerca, el següent:
1) La bona predisposició de les persones a ser entrevistades. 2) La bona línia de comunicació entre entrevistador i entrevistat, la qual cosa ha permès unes respostes directes i unes aportacions amb una quantitat de dades molt importants. 3) La verificació de la diversitat de criteris, opinions i matisos, però també la coincidència en moltes qüestions. 4) La recuperació de la que en diríem memòria de l’espai geogràfic de la Garriga. 5) L’evidència de formes dialectals. 6) La constatació de diversos costums alguns d’ells transformats o en desús, o de les formes i continguts en relació a vestir, menjar, educació, treball, jocs i religió, per exemple. 7) Les aportacions i valoracions sobre els aspectes polítics relacionats amb l’època de la República i de manera especial durant el període de la guerra civil. 8 ) Les aportacions i valoracions sobre el període del franquisme, les activitats de Falange, la repressió en general i les vivències de l’època. 9) La constatació, algunes vegades, d’ombres i àdhuc silencis ben manifestos en alguns aspectes de noms de persones relacionades amb fets garriguencs. Altres, en canvi, tot el contrari malgrat la problemàtica: aportacions de noms de manera ben directa sobre persones i aspectes de la vida garriguenca.
Em sembla també idoni recordar el bon fer de l’equip de treball format per una dotzena de persones i l’impuls i respecte que l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de la Garriga ha fet i ha mantingut durant tots els mesos de feina d’un equip de persones que han estat molt fàcils de coordinar per la seva professionalitat en la transcripció de la memòria –possiblement més d’un miler de pàgines– i fotografies dels entrevistats, que són un bon exemple de treball conjunt sobre un passat, un present i un futur que pot ser molt més conegut i previsible.

Joan Garriga i Andreu, historiador