Un país quasi normal (gar_054)

Les eleccions d’aquest 1 de novembre, Diada de Tots Sants, han posat de manifest que el país és plural i que, a diferència del que passava anys enrere, no hi ha una opció majoritària. CiU ha tornat a guanyar les eleccions, també ho ha fet a la Garriga, però no ha aconseguit la distància que esperava i, segurament, haurà de veure des de l’oposició una reedició del tripartit. Tot i això, dimecres, a la Sala de plens de l’Ajuntament, algun militant de les JERC patia per l’arribada de la sociovergència —un terme que provoca espasmes gàstrics— i la conseqüent possibilitat que ERC no entrés al govern. Aquest dijous, però, a la seu del partit republicà ja es repartien els càrrecs.
En termes absoluts, el tripartit ha perdut 377.740 vots, que no és res de l’altre món si es té en compte el desgast terrible i els repetits intents d’harakiri soferts i protagonitzats en els darrers tres anys; en el fons, són una mica més del doble dels que ha perdut CiU (-130.974), malgrat haver guanyat. Tots els partits —excepte ICV— han sofert una pèrdua de vots respecte els anteriors comicis; el PSC el que més, i ja no és el que suma majoria de vots, com passava abans. CiU i PSC el dia 31 es van menjar les castanyes, però l’endemà van veure sortir la carbassa en una mena de Halloween inesperat…
A la Garriga, la participació ha estat superior a la mitjana catalana, amb un 64,33 % (68,13% el 2003). La presència d’un candidat mediàtic, Albert Rivera (Ciutadans-Partido de la Ciudadanía) hi pot haver ajudat. Però només ha obtingut 124 vots dels seus veïns —126 si afegim els familiars. A la Garriga, doncs, ja tenim diputat al Parlament de Catalunya, un polític que es declara “no nacionalista