Oaxaca: el poble s’organitza (gar_055)

El mes de juny d’aquest any els mestres de l’estat de Oaxaca, a Mèxic, van anar a la vaga, com és habitual ja, amb les demandes de millores en el sistema educatiu i en les condicions laborals. La resposta del governador de l’estat, Ulises Ruiz, gens inusual a Amèrica llatina i a tants d’altres llocs del món: la repressió policial. El resultat: 92 ferits i el principi d’un conflicte que a hores d’ara encara s’ha de resoldre, i que en aquests moments es podria qualificar de focus insurgent, amb certes semblances a la situació que hi havia a Mèxic quan va esclatar la revolució mexicana als voltants de l’any 1910.
Aquesta manera de veure-ho es confirma en analitzar la resposta del govern, tant de l’estat com de la república, doncs han evitat el diàleg seriós, i han escollit l’exèrcit, la policia i els paramilitars com a negociadors. Mesos després, hi ha hagut 14 morts -cap de les forces del govern, per cert- i centenars de ferits. I com ara ja fa gairebé cent anys, la situació a Mèxic, en alguns sentits, no ha canviat massa. La distància que hi ha entre el Mèxic ric i minoritari, amb el Mèxic pobre i majoritari, és de nou insuportable. La distància entre els governants i els governats, insalvable, per l’absoluta ceguera interessada dels primers, i per l’absoluta manca de confiança en ells, amb raó, dels segons. A tall il·lustratiu, en el que va d’any, a més del que ja hem explicat, han mort en altres conflictes, sempre a mans de policies, soldats o aquests fent de paramilitars, dues persones més, una d’elles molt jove; els ferits s’acumulen a centenars, i els presos polítics a desenes. A Mèxic, mentre el seu president, Vicente Fox, exercia de president de torn de la Comissió de Drets Humans de la ONU. Impossible deu ser per algunes ànimes no rebel·lar-se enfront d’això. Impossible hauria de ser per a tots acceptar que es riguin de nosaltres, i aquí també ho fan.
Arrel de l’acció policial i de les mateixes causes de sempre, tan vigents encara, nasqué la Asamblea Popular de los Pueblos de Oaxaca (APPO). És la manera que ha trobat el poble d’organitzar-se, per poder somiar i provar de provocar el canvi, després de ser colpejats de nou quan han intentat expressar-se, recordant als de dalt que allà segueixen. Formada per treballadors i treballadores, estudiants i indígenes està aconseguint plantar cara al govern sense utilitzar la violència, mostrant una capacitat d’autocontrol, davant dels violents atacs de les forces “democràtiques