Fent una mica d’història (gar_057)

Amb motiu de la celebració de la diada de Santa Cecília, patrona de la música, em sembla prou interessant projectar una mirada històrica general sobre la vida musical a la Garriga. Si bé podríem fer-ho glossant la personalitat de tres importants figures filles de la Garriga com Josep Aymerich, Manuel Blancafort o Josep Sancho Marraco, en una diada com Santa Cecília sembla més adient dedicar un comentari a la naixença, vida i vitalitat de diverses associacions o activitats de caire musical que han anat afaiçonant la vida col·lectiva del nostre poble.
Des de les antigues improvisacions a l’orgue parroquial del famós organista Rafael Palau i de la primerenca coral l’Espiga de J.B. Blancafort, la Garriga ha viscut una continuïtat arrencant de la Societat Coral l’Aliança i l’Orfeó Garriguenc, vinculades amb l’obra del mestre Aymerich, passant per la vida breu de la Coral Santa Maria i la Capella parroquial. Quan semblava que s’esmorteïa aquella flama que mantenia només la fe claveriana de l’Aliança i la continuïtat de les caramelles dels Lluïsos, aparegueren signes de regeneració amb la naixença de la coral infantil Plou i fa sol, la Coral Ariadna, l’Escolania Parroquial, la coral Flors de Tardor i la creació de l’Escola Municipal de Música Josep Aymerich, que viu avui moments de gran plenitud. L’horitzó s’eixamplà amb el Centre d’Expressió Musical el Tram i la formació de les Orquestres Municipal i de l’Escolania (Orquestra de Cambra Manuel Blancafort). No podem oblidar els conjunts de música més populars com Dusminguet i Gertrudis o altres de vida més efímera.
Per un poble com la Garriga no es pot demanar gaire més, però aquesta diada de Santa Cecília ens ha ofert poder escoltar per primer cop el conjunts vocals Cor Gospel Tram i el Cor Sarabanda. Una bona notícia que podríem sumar amb goig al nou curs d’ensenyament de música tradicional catalana que ha iniciat l’Escola de Música.
Una festivitat de Santa Cecília que enguany enriqueix amb noves aportacions la vida musical del nostre poble.

Martí Sunyol