Subvencions (gar_052)

Les darreres setmanes estic fent una autèntica immersió en el tema de les subvencions públiques. D’una banda, per la meva condició de funcionari, assisteixo, a Barcelona, a un taller sobre gestió de subvencions. De l’altra, en qualitat d’integrant del cos associatiu del poble, rebo formació sobre el mateix tema, per gentilesa de l’Ajuntament de la Garriga.
Aprecio, com a treballador públic del meu país i com a membre actiu de la societat civil del meu poble, que se’m proporcionin les eines necessàries per dur a terme les tasques que se m’encomanen, en el primer cas, i les que jo mateix assumeixo voluntàriament, en el segon.
Agraeixo, també, que es lluiti contra l’arbitrarietat en la concessió de subvencions, i que es vulgui tendir a la transparència total i a la universalitat dels ajuts públics —concurrència—, aspectes essencials per a la construcció d’una democràcia de qualitat.
No tinc cap queixa, doncs, i repeteixo que em sembla positiu que administradors i administrats es regeixin per regles del joc diàfanes, i que les administracions es facin responsables de la formació mínima necessària, d’una banda i l’altra de la guixeta pública.
Dit això, hi han aspectes de l’univers subvencions que no deixen de neguitejar-me. Penso en la encara excessiva potestat discrecional dels que manen, que pot desvirtuar tots els esforços d’equanimitat realitzats. Penso en el parany que el creixent “reglamentarisme