Recuperar i conservar el Patrimoni (gar_051)

No és una moda. Es tracta d’una necessitat, sovint urgent, d’indagar a través de documents, objectes, material divers i dispers, que pugui tenir valor històric i de patrimoni cultural.
No ens podem permetre, com a col·lectiu que forma part d’un poble, que cap element que hagi estat peça tangible de la cadena de la vida de diverses persones, desapareixi sepultat a les runes, malmès per la humitat, llençat a les escombraries, cremat per no saber com fer-ho desaparèixer i, ras i curt, oblidat sens més.
És evident que això és una declaració de principis, però si per alguna cosa ha de servir, és per posar-lo a la pràctica i enlairar-lo a nivell de participació de força gent, tractant-se, com en aquest cas, de la recuperació, amb voluntat de tractament i divulgació, d’elements que formen part directa o indirecta de la nostra vida.
En un escrit lliurat per l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de la Garriga, es parlava de posar en coneixement, a través d’un Centre d’Història Contemporània inserit a l’Arxiu Municipal, de documents conservats en cases particulars, empreses, associacions, com ara material de text i/o també gràfic, on els cartells, plànols i fotografies poden tenir un caràcter molt important, per tal que nodreixin un fons de característiques públiques, consultable i amb voluntat de divulgació, a través d’exposicions, publicacions, o simplement d’edicions sobre els fons existents, per a possibilitar treballs de recerca. No es tracta en absolut de proporcionar al Centre, que tot just comença a caminar, una quantitat de coses que siguin inútils, ja que tampoc l’objectiu del fons del Centre hauria de ser el d’un contenidor o magatzem. Mereix atenció qualsevulga aportació, però l’acceptació sota un protocol mínim ha de contemplar la cessió del propietari, en quines condicions i sobretot si és que val la pena que formi part, prèvia consulta tècnica, del fons.
L’experiència ens impulsa a endegar aquest Centre, ja que són moltes les persones, les famílies que voldrien veure una sèrie de documents, eines fotografiades, postals, cartes… en un lloc per a gaudi d’altres i sobretot perquè la història personal, col·lectiva, tingui un sentit aclaridor en el passat, present i que pugui servir per a incrementar el nivell cultural del futur que estem forjant.
Fora bo que no quedés tot plegat en un no res. Tanmateix, la Garriga porta una mesos en els quals s’ha convertit en capdavantera en molts aspectes culturals, i quant a la recuperació de la Memòria històrica, és una població on hi ha posada la mirada per la feina positiva i agraïda que donen els resultats fins aquest moment. Es tracta de seguir en aquest camí i fer-lo més llarg, mirant rere, avui i endavant. Les generacions passades ens ho exigeixen, les actuals ho gaudirien, i les futures podrien disposar d’elements d’interpretació històrica que no podem deixar d’oferir-los, si és que volem un món més culte, més responsable, més interrogant i també amb més respostes. Som-hi?

Joan Garriga i Andreu, Historiador