O frenem o prendrem mal (gar_048)

Llegeixo que, com a conseqüència del canvi climàtic, els Inuit de l’illa de Sarichef, a Alaska, han d’abandonar definitivament casa seva en un termini de quinze anys. La darrera tempesta viscuda va fer desaparèixer sota les aigües cases, un camp de bàsquet i quatre dics de contenció, i meteoròlegs, geòlegs i el propi govern els han avisat que el procés de creixement del nivell del mar és ja irreversible. Sap greu que això passi precisament als Inuit, que són un paradigma de sostenibilitat, però, d’altra banda, potser ens pot servir d’enèsim avís: o frenem o prendrem mal.
Tenim tendència a pensar que els drames ambientals que afecten al món són de tal magnitud que no podem lluitar-hi, que no hi ha solució, que tot esforç és inútil, que som Quixots atacant molins de vent. Probablement sigui veritat, a llarg termini, perquè la voracitat del nostre sistema econòmic sembla no tenir aturador. Però no obstant, i errors de càlcul a banda, si cada garriguenc gasta una bossa menys de plàstic cada dia, ens estalviarem diàriament a prop de 15.000 bosses de plàstic. Si segueixen el nostre exemple, Catalunya se n’estalviarà 7.000.000, Espanya 40.000.000, i així successivament. Si ho multipliquem pels 365 dies de l’any, constatarem que els garriguencs haurem embrutat 5.475.000 bosses de plàstic menys, els catalans, 2.555.000.000, i els espanyols, la ja inimaginable xifra de 14.600.000.000.
Si cada garriguenc fa l’esforç d’estalviar diàriament 1 minut de bombeta inútilment encesa, això suposarà uns 15.000 minuts al dia, equivalents a 250 hores, és a dir 91.250 hores l’any. A Catalunya, 42.583.334 hores, i a Espanya, 243.333.334 hores.
Si cada garriguenc consumeix un quart de litre menys d’aigua cada dia, l’estalvi serà de, més o menys, 3.750 litres, o, altrament dit, 1.368.750 litres l’any. A Catalunya, 638.750.000 litres, i a Espanya, 3.650.000.000.
Si cada garriguenc comparteix i omple el seu cotxe per als trajectes curts, o, simplement, no agafa el cotxe per a desplaçaments que es poden fer a peu o en bicicleta, ens estalviarem, posem per cas, 100 litres de benzina cada dia, és a dir 36.500 l’any, etc.
Són només quatre exemples de les moltes coses petites que es poden fer, però segur que estaríem contents i orgullosos de ser garriguencs si, al cap de l’any, haguéssim ofert al món l’estalvi de 5.475.000 bosses de plàstic, 91.250 hores de consum elèctric d’una bombeta, 1.368.750 litres d’aigua i 36.500 litres de benzina.
I si, malgrat tots els esforços, la situació empitjora i el món tal com el coneixem se’n va a la merda, sempre ens quedarà el melancòlic consol d’haver entès perfectament aquella sentència amarga i desesperada que va anticipar-nos un cap indi nord-americà a finals del segle XIX: “El dia que hagueu enverinat el darrer riu, abatut el darrer arbre i assassinat el darrer animal, us adonareu que els diners no es poden menjar