CAPficats amb la Sínia (gar_047)

Sé que el tema de la Sínia ja forma part de les causes perdudes, però vull provar igualment a explicar per darrera vegada perquè crec que ha estat perduda per a tot el poble i perquè considero que la gestió que se n’ha fet suposa un error greu i múltiple, destinat a condicionar el futur del poble. Primer de tot cal recordar que la Sínia ha estat un regal del qual s’ha fet mal ús. Finca, casa i arbres formaven un conjunt magnífic entre nucli antic i riu, actuant com a espai verd i element de connexió urbana en un poble que té com a repte pendent el de créixer cap a la Doma (eix Est-Oest) en comptes que cap als extrems (direcció Nord-Sud). La seva situació estratègica en fa una peça clau per a l’urbanisme del nostre municipi. Com és sabut, la plaça del Dr. Montal és possiblement l’únic lloc que es presta per a la creació d’un aparcament subterrani vora el centre, indispensable per millorar la mobilitat. Es podria aprofitar el desnivell entre la plaça i la finca per situar-hi un nou equipament (inclòs el mateix CAP) accessible des dels dos nivells i amb magnífiques vistes sobre el parc. Aquest equipament ajudaria a tancar les mitgeres dels edificis situats al costat sud, un fet necessari per compensar la cessió d’alguns solars i també per donar unitat arquitectònica al conjunt. D’altra banda, és evident que no hi ha en tot el poble un emplaçament més idoni i cèntric que la Sínia per situar-hi una escola bressol municipal —segons la voluntat de la donant—, un equipament que gaudiria de la continuïtat amb el parc urbà, dins d’un recorregut que mira cap al riu a través del futur pont de can Luna. (Aquí, a l’altra banda del riu, també es pot trobar un solar alternatiu per al CAP). Ara, en canvi, l’aparcament el tenim al mig del parc, amb meitat de la finca asfaltada d’una forma «provisional» que però promet durar molt de temps; el CAP s’edificarà damunt la casa ja enderrocada; a la plaça Montal no hi ha projecte de cap aparcament ni equipament; i l’escola bressol (que no tardarem en necessitar-ne una segona) caldrà que es busqui un altre lloc. En resum: ens hem gastat la joia de la corona per tapar forats —un aparcament del qual ja es parlava quan la Núria Albó, i un CAP que porta 12 anys de retard per la dèria d’encabir-lo en el solar on hi ha l’ambulatori actual.
Ara que aquest procés està a punt de donar els darrers passos, vull dir que com a ciutadà em sento enganyat, en la mesura en què al programa electoral de cap dels dos partits que governen no es deia res d’enderrocar la casa de la Sínia per posar-hi el CAP, i en canvi sí es marcava com a prioritat el concurs d’idees per a l’ordenació global de la finca, promesa que puntualment no s’ha complert. Seria políticament més noble que, davant d’una decisió tan estratègica alhora que irreversible, els partits de govern es presentessin a les urnes amb la proposta inclosa en el programa, però encara no començada, per comprovar amb els vots el grau de consens real de la ciutadania. Al mateix temps, si hi ha propostes alternatives, també tindrien opció de sortir a la llum i fer-se valdre.

Stefano Puddu