Festes, aniversaris, viatges i bombes (gar_044)

Amb l’arribada de l’estiu —terrible calor, aquest juliol—, arriben també els dies de festa, les activitats de carrer i els concerts a l’aire lliure. Després de la VIII Fira per Chiapas, de la Festa del Brou del Mestre i de la Trobada Internacional de Pueri Cantores, els tradicionals Dissabtes a la Fresca han pres el relleu, acompanyant-nos, pràcticament, fins a la Festa Major. Enguany, a més dels dos concerts de música tradicional i popular catalana, l’ajuntament ha programat, amb encert, músiques d’estils i procedències molt diverses: jazz d’inspiració uruguaiana (José Reinoso Candombe Jazz Project), afrobeat a la cubana de múltiples nacionalitats (Ràdio Malanga) i música clàssica àrab (Orquestra Àrab de Barcelona: marroquins, grecs i catalans) han conviscut i agradat a molta gent de la Garriga, mostrant la nostra cara més amable i un eclecticisme que estaria bé exportar a altres contrades. Al llarg de trenta dies, una dotzena de països ens han ofert un tastet de les seves cultures.
Aquests dies també celebrem un aniversari molt especial, perquè és el primer i perquè té molt de mèrit: el GAR que teniu a les mans és el del primer aniversari. Una publicació periòdica és sempre una aventura de vida incerta, especialment si es pretén dotar-la d’un segell de qualitat, no renunciar a la seva vocació popular i, alhora, mantenir-ne la gratuïtat. Només els seus promotors saben els equilibris que hauran hagut de fer per arribar a bon port! Jo, com a col·laborador i lector, tan sols puc felicitar-los, perquè em sembla que han parit i criat una criatura molt interessant i digna, que ja es fa estimar per la gent del poble.
I parlant de gent del poble, aviat farà un any que un grup de garriguencs va viatjar al Marroc, en una expedició organitzada pels ciutadans marroquins de la Garriga agrupats al voltant de l’Associació Cultural Asilah. L’experiència va ser tan positiva que s’ha decidit repetir-la. El segon grup de garriguencs viatjarà a Asilah, Tendefel, Rabat, Fes… del 16 al 25 d’agost, afavorint, mentre gaudeix d’esplèndides vacances, el coneixement mutu, l’intercanvi cultural i la confiança entre veïns…
…Un coneixement, un intercanvi i una confiança entre veïns que, malauradament, no es donen al Pròxim Orient, on el govern d’Israel ha perdut tot sentit de la mesura, de l’ètica militar —que també existeix— i del respecte pels drets humans universals —i que ningú em titlli d’anti-Israel, sisplau: això mateix ho denuncien desenes de milers d’israelians que pateixen un govern de falcons militaristes i racistes—. La destrucció de bona part de Beirut, la mort indiscriminada de centenars de civils palestins i libanesos, la crueltat innecessària de les armes emprades o l’agressivitat demostrada per l’exèrcit contra la població espantada, arraconada i debilitada de Gaza, de Cisjordània i del sud del Líban no faran d’Israel un país més segur, estimat o respectat —al contrari!!—, ni de Palestina una utopia del passat. Complicaran, en canvi, l’inici d’un diàleg just que, tard o d’hora, forçosament s’haurà d’instaurar. I, en contra dels seus propis interessos, faran que les ferides triguin vàries generacions a cicatritzar.

Martí Porter