Un repte col·lectiu (gar_024)

Per greus que es puguin considerar els defectes de plantejament de la consulta sobre el Pla de Mobilitat, aquests no són raó per deixar de participar-hi. Potser ens falla la memòria, però no recordem que hi hagi hagut un altre exemple semblant de procés participatiu obert a la ciutadania, amb la finalitat de debatre i orientar una decisió municipal sobre un tema de tal transcendència col·lectiva. Més val aprofitar-ho.
Com tots els problemes que s’aborden amb molts anys de retard, el repte de la mobilitat a la Garriga suposa un trencaclosques de solució molt complicada. La diagnosi duta a terme per la Fundació RACC ha formulat d’una forma més precisa i sistemàtica allò que el sentit comú ja suggeria des de fa temps: la Garriga necessita resoldre d’una forma més racional i eficient els fluxes de circulació a tot el municipi i molt especialment al centre, on cal pensar fórmules que tornin a donar prioritat al vianant i a formes de mobilitat més sostenible.
Les propostes presentades pel RACC no són especialment radicals o conflictives; tanmateix, ja han topat amb l’oposició d’un sector de la població. Els punts fl­acs de la proposta tenen a veure amb els aparcaments, d’una banda, i amb les alternatives al vehicle privat, per l’altra. Resoldre la falta crònica de places d’aparcament no és fàcil. Aquí també pesen les ocasions perdudes, per exemple en el procés de redacció del Pla General. I està clar que la creació d’aparcaments propers al centre, indispensables per afavorir la circulació peatonal, no es pot deixar només a la iniciativa privada. El transport públic és l’altre tema pendent, respecte al qual el Pla de Mobilitat no es mulla. Però sembla evident que, en un poble-botifarra com el nostre, l’altra condició per deixar el cotxe aparcat és tenir alternatives per als recor­reguts llargs. D’això també s’ha de parlar.
Tema de debat no en falta. Es tracta de participar-hi amb l’ànim de cercar una solució compartida a un problema que és de tots. Per prendre decisions encertades es necessiten bones raons, i són aquestes que generen consens i majories i no al revés. Un pla de mobilitat hauria de ser un tema de consens, ja que demana més d’una legislatura per dur-lo a terme. Aquest consens s’assolirà si es té en compte la veu de la ciutadania i si, entre tots, ens esforcem a dir coses sensates.
El dia 28 d’abril hi haurà la segona trobada, que es quan realment està previst debatre les propostes. Tan de bo que el Patronat se’ns faci petit.