Els cotxes i la gent

Els cotxes i la gent són els protagonistes dels Plans de Mobilitat que s’estan establint a molts pobles. Un d’ells és el projectat per la Garriga. La seva possible aplicació provoca molts comentaris i seria bo intentar tenir clares algunes idees.
És veritat que la congestió automobilística crea tensió en la vida urbana i que és un desig generalment compartit posar-hi remei. També és veritat que el cotxe, per a molta gent, i en determinades ocasions, és una necessitat. Aquesta doble realitat s’ha de compaginar amb el fet de poder transitar pel carrer tranquil·lament a peu, i aconseguir pel poble una justa harmonia entre la necessitat i el desig.
Establir una llista de prioritats em sembla essencial en elaborar un Pla de Mobilitat:
1. L’accés fàcil a certs centres és primordial en benefici de tots els ciutadans. Podríem esmentar –a la Garriga– el Centre de Salut, l’Escola Pública Puiggraciós, l’Església, els centres geriàtrics i els aparcaments (entre ells el de l’estació), pel que signifiquen de potenciació dels serveis públics.
2. Una senyalització viària clara, essencial per a tots aquells que arriben al poble des d’altres indrets (transportistes, bombers, ambulàncies, autocars, etc..)
3. Solucionar l’accés amb facilitat a l’Avinguda Pau Casals per sota el pont de l’estació, que caldria ampliar facilitant el pas en les dues direccions.
4. No és una solució viable confiar en el pas a nivell de la carretera de Samalús, sovint tancat pel pas dels trens.
5. Compaginar llocs i hores de càrrega i descàrrega.
6. Tenir conciència que moltes gestions dins el poble es poden fer perfectament a peu i que l’ús del cotxe sovint no fa guanyar el temps que pot semblar.
L’estructura líneal i no radial del poble fa difícil establir una zona peatonal central que no dificulti unes vies d’entrada i sortida fàcils. Cal dir també que zones per passejar tranquil·lament a la Garriga no en falten.
L’Ajuntament demana l’opinió dels ciutadans a través d’unes propostes de no fàcil comprensió i s’ha creat un clima enrarit que cal reconduir amb claredat i eficàcia. Un Pla de Mobilitat ben fet i amb consens pot ser bo per la ciutadania però caldrà molt diàleg, realisme i fugir d’apriorismes i d’interessos particulars.

Martí Sunyol