El 18 de febrer: un èxit de participació ciutadana (gar_026)

Quan escric aquest article ja han passat uns quants dies d’ençà de la manifestació que va omplir a vessar la Gran Via de Barcelona, des de la plaça Espanya fins a la plaça Catalunya.
Ben segur que tots els lectors del GAR han sentit, vist o llegit algunes notícies relacionades amb la mobilització i, per tant, no crec pas que sigui el moment per a fer una anàlisi en profunditat de les incidències polítiques que aquesta mobilització ha implicat. Només deixar apuntat que, al meu entendre i sense cap mena de dubte, hi ha un abans i un després del 18 F.
Un abans i un després en relació amb l’escenari polític, i un abans i un després en relació amb l’èxit de la participació ciutadana i de l’autoorganització de les entitats dels Països Catalans. Des de l’inici del procés, les entitats que impulsàvem la Plataforma rebíem algunes alertes que parlaven de la por al ridícul i, per tant, no fou senzill continuar avançant per estendre i difondre el lema i el manifest consensuats. De mica en mica, però, el país es va posar en marxa i van sorgir d’arreu col·lectius, entitats i moviments socials que van estar impulsant diverses accions per a fer d’aquesta manifestació un esdeveniment important per la nostra nació.
Al meu entendre, aquesta fou una de les claus de l’operació. Malgrat que els grans mitjans de comunicació no en van fer propaganda, malgrat que la majoria dels partits polítics no s’hi van adherir, malgrat que alguns sindicats i algunes entitats grans del país tampoc no hi eren, una altra manera de fer les coses va desvet­llar-se i va fer renéixer un teixit associatiu ric, divers i transversal, existent al nostre país, que des de la mobilització en contra de la LOAPA no n’havia impulsat cap més de gran amb to nacionalista i sobiranista. No voldria semblar il·lusa i deixar entendre que tot està fet. Ni molt menys. Crec que el moment de la reforma estatutària, el cansament en la ciutadania i la necessitat d’expressar les opinions han facilitat l’èxit de la convocatòria i, en aquest sentit, és cert que continuar reivindicant la nostra identitat i el dret de decidir el nostre futur no serà una tasca senzilla, i implicarà l’esforç de totes aquestes entitats i moviments socials. Però també penso que la “revolució tranquil·la