Desdoblaments (gar_020)

Número 20. Ja fa cinc mesos que el gar està al carrer. Vint setmanes reflectint la realitat informativa de la Garriga. És una feina ingent, sobretot si pensem que, de moment, és voluntària. En aquests cinc mesos hem estat fent via. Creiem que la revista ha aconseguit fer-se un lloc en el dia a dia dels garriguencs. N’estem contents. Les seves pàgines estan ampliant les possibilitats d’informació de la ciutadania. Podem millorar pel que fa al debat d’opinió. Però tot vindrà. Tot vindrà si aconseguim consolidar i fer créixer el projecte entre tots els interessats.
Per impulsar el gar vam crear una associació, el Garbell. Volíem una revista independent i propera a les persones i a les entitats. Pot semblar utòpic però així és com ens ha agradat fer-la. La publicitat, de moment, ens paga les despeses d’impressió. La resta és un acte de generositat dels que tenim la dèria de fer-la, setmana rere setmana.
Caldria com a mínim el doble de la publicitat per poder remunerar, almenys parcialment, les tasques de redacció, fotografia, maquetació i distribució. (En aquest capítol, per cert, hem decidit simplificar els llocs de repartiment, que especifiquem a peu de pàgina). En definitiva, hauríem de desdoblar la revista, com la via del tren. El projecte el tenim sobre la taula, i inclou una millora substancial de la web, però encara falta un temps perquè pugui ser realitat.
Mentrestant, s’ha de preparar el terreny. Això, per nosaltres, significa ampliar el cercle de col·laboradors i reforçar l’associació que fa possible la revista, a través d’una major implicació dels nostres lectors. Concretament la teva, per exemple. La manera és simple: fer-te sòcia o soci del Garbell. Són només 12 € l’any per donar suport al gar com a mitjà d’informació independent. No sabem si ets dels que el col·leccionen —que sabem que n’hi ha més d’un— però, pel que sembla, arribes a llegir fins i tot l’editorial, que té el seu mèrit. La revista sembla que t’agrada, i potser et sabria greu perdre-la. Són dues bones raons per associar-te i tenir un “bono-gar