Travessies (gar_017)

Aquestes setmanes de l’hivern solen ser moments de travessia del desert, si prenem com a referència els Reis d’Orient, aquells savis que van emprendre un viatge de setmanes només guiats per una estrella, per celebrar el naixement d’un infant que els era ben desconegut. Ara però els Reis han esdevingut ells mateixos les estrelles d’un xou multitudinari que sembla recollir adhesions unànimes, si fins i tot l’alcalde va arribar a manifestar a ses majestats la seva deferència amb un deler potser impropi d’un militant republicà. Però se sap, tot el que passa en aquests dies els adults ho fem oficialment per la il·lusió dels petits; l’excusa és bona i sembla justificar tota mena d’excessos, malgrat que pot ser legítim el dubte sobre si els infants realment necessiten un desplegament de mitjans tan descomunal per viure amb il·lusió la nit de Reis. Pel demés, ara la travessia del desert es diu París-Dakar i no segueix el camí de cap estrella sinò les instruccions d’uns gps. L’espectacle és assegurat però sembla que així ens allunyem definitivament del contacte amb el misteri, que potser és el que més trobem a faltar.
Tanmateix l’entrevista d’aquest número explica la travessia personal d’un altre rei blanc a qui nombrosos garriguencs tenim molt afecte i estima, en Josep Maria Valls, que torna a estar un temps entre nosaltres després de l’etapa viscuda a la