Fins l’any vinent (gar_016)

La nit freda del divendres passat no va animar els garriguencs a assistir a la presentació del pressupost municipal per al 2006. A pilota passada —és a dir, un cop aprovat pel ple i explicat pels mitjans d’informació— el tema perd d’interès, com un partit del qual se sap el resultat, que no motiva gaire anar-lo a veure. Això no treu que l’equip de govern ha fet un esforç seriós per confeccionar un pressupost equilibrat i per explicar-lo de forma comprensible; el consistori està fent una gestió prudent i clara del balanç municipal i la situació econòmica sembla més estable i ordenada. Fins aquí molt bé, però la pregunta és: no es pot demanar més a un equip de govern, o no es pot demanar menys? La política s’acaba aquí, o és aquí on comença? Quan i com es pot participar per debatre i decidir sobre les diferents opcions de despesa? Dins l’equip de govern hi ha hagut una discrepància sobre l’oportunitat d’incloure o no en aquest pressupost la inversió de posar gespa artificial al camp de futbol. Que es pugui aprovar un pressupost sense haver d’estar d’acord al cent per cent ens sembla un fet positiu, i no serem nosaltres qui ho censuri. És interessant notar, però, que una de les propostes fetes per ICV —crear una línia de bus urbà— no ha estat acceptada per no poder-ne assumir el cost (uns 300.000 €). Ara, resulta que el cost de la gespa artificial puja uns 400.000 €. Què hauria passat si la decisió entre una i altra inversió hagués format part del procés decisional d’uns pressupostos participatius? No ens atrevim a fer previsions sobre les preferències de la ciutadania, però està clar que la participació hagués estat una altra.
Aquest gar és el darrer de l’any i no serà fins la segona setmana de gener que ens tornarem a trobar. Hem volgut acomiadar-nos amb un breu repàs dels fets més significatius del 2005; la benvinguda a l’any nou la dóna el Josep Solé amb la seva il·lustració de portada, mentre que el gargot ens ofereix una mirada crítica amb el Nadal consumista. No ens ha donat temps de fer la carta als Reis, per bé que coses per demanar no en faltarien, però hem aconseguit una entrevista exclusiva amb el Rei Ros, que ens honora moltíssim. Fins i tot tenim un rei imprevist, que ha volgut oferir el seu regal de Nadal a través del gar, com podeu llegir a la carta d’aquí al costat. A tots els lectors (i col·laboradors!) de la revista, que ens heu llegit, ajudat i patit durant el 2005, moltíssimes gràcies i fins l’any vinent.