Memòria i projecte (gar_5)

El fil de la memòria relliga moltes de les aportacions d’aquest gar núm. 5, a partir de l’important treball de recuperació de records personals que ha impulsat i coordinat l’historiador i amic Joan Garriga. La gent gran, a qui fa pocs dies es va dedicar una diada internacional, ens aporten una font riquísima de coneixements viscuts, si només som capaços d’escoltar-los. Recuperar aquesta memòria té una especial transcendència després de la llarga etapa d’ocultació que va seguir el terrible trencament generat per les guerres de finals dels anys 30, aquí com a tot Europa. La memòria, a través del testimoni oral, esdevé així història, és a dir patrimoni col·lectiu, i aquest redescobriment del passat ajuda a reforçar el sentit d’identitat de les persones i també d’un poble. Benvingudes siguin les iniciatives, petites i grans, que es mouen en aquesta direcció. I sense anar més lluny, escoltar els nostres grans és un dels exercicis saludables que podríem fer més sovint.
Els projectes són l’altra dimensió vital que caracteritza una comunitat, defineix el seu tarannà i visualitza la seva voluntat de ser. La Garriga aquest estiu ha passat dels 14.000 habitants i va creixent d’una forma continuada. Ningú, sol, pot decidir cap on va, però preguntar-s’ho és legítim i seria molt desitjable parlar-ne més entre tots. És cert, les vides que portem no ens deixen molt temps per dedicar-nos a allò que és comú, que és de tots i de cadascú, i malgrat això —o precisament a causa d’això— la necessitat de “teixir comunitat