Garmics (gar_012)

No insistirem més. Els garmics (amics del gar), reals o potencials, ja han rebut el missatge. Nosaltres estem aquí per tirar endavant aquest projecte de revista. És una tasca que ens agrada, ens interessa, ens apassiona. Té un aspecte impagable: ens posa en contacte amb tots vosaltres. Per això us cerquem. Quanta més complicitat i col·laboració, millor.
Alguns ja han respost. Els agraïm la rapidesa i la generositat. Altres s’ho estan rumiant, n’estem segurs. A ells i elles, també, volem donar-los les gràcies. Si el gar us interessa, us fa pensar, us preocupa, això significa molt per a nosaltres. Hem fet una crida als amics perquè la companyia ens estimula, no perquè siguem incapaços d’avançar sols. I també perquè tenim la sensació que el gar ja ha entrat a formar part de la vida del poble. Aquest projecte ja no és només nostre. Avui mateix hem rebut un CD amb fotos de gars per al concurs, descoberts en diferents racons del poble. També ens arriben cartes, poesies, notes de premsa, ofertes de col·laboració les més diverses. A la web comencem a rebre missatges sorprenents. Esteu posant a prova la nostra capacitat de resposta. Precisament això és el que cercàvem.
Un amic del gar ens ha fet arribar, de viva veu, aquest missatge: ens fa una aportació de 12 euros —que equival a 0,25 eur. per als 48 números del gar previstos en un any—, amb el compromís de doblar l’aportació si la revista passa a 32 pàgines, tal com tenim en projecte. És un tracte magníficament clar. En efecte, el que demanem no són regals sinó complicitat, una aposta recíproca. Si aquest projecte us sembla interessant —per a la vida del poble, per a les vostres inquietuds— teniu moltes maneres de demostrar-ho. Una és llegir-nos. Una altra és fer-nos arribar idees, escrits, propostes, disponibilitats de col·laboració. Potser no us contestarem d’immediat, però podeu estar ben segurs que en prendrem bona nota. I una altra és fer-vos amics o amigues del gar. En qualsevol dels casos, moltes gràcies i benvinguts.