Amb una petita ajuda dels amics (gar_10)

El gar d’aquesta setmana arriba per primer cop a sumar dues xifres. Per petit que sigui, aquest fet té un significat simbòlic: després d’haver sortit amb el número zero a finals de juliol, hem arribat a posar-hi un 1 a la seva esquerra. És el resultat d’aquests dos mesos de rodatge en els quals, de mica en mica, ens hem donat a conèixer, fins a esdevenir per a bona part de la ciutadania garriguenca una companyia setmanal esperada. Ara, per fer el proper salt fins a lluir tres xifres ens caldran dos anys més. Un llarg viatge que només és imaginable per a nosaltres si podem comptar amb la companyia de tots vosaltres.
Un mitjà d’informació pot tirar endavant si compleix tres requisits: en primer lloc ha d’oferir algun servei informatiu real, que es percebi com a útil; en segon lloc, ha de generar un cercle de complicitats, com més ample i diversificat, millor; i finalment ha de resoldre la seva viabilitat econòmica. El primer i tercer requisit els hem estat treballant amb totes les nostres capacitats des del bon començament. Els resultats sempre són millorables, però d’entrada no ens queixem. Ara, al cap de dos mesos, ha arribat el moment de dedicar-nos al segon punt, que per nosaltres és absolutament cabdal: la complicitat amb els lectors (i sovint, ja, col·laboradors).
Tal com es pot llegir a la nostra capçalera (això sí, en petitet –què hi farem), el gar és una revista independent, editada per una associació, “el Garbell